La Mariona és la meva fillola, la filla del meu germà. Cada any, com és tradició, li regalo la mona que ella em demana com a bona padrina. Aquest any, però, animada pels bons resultats que estic tenint a la cuina (i potser pecant d'excés de confiança) he decidit que la mona la faria jo mateixa. Fa una setmana, aproximadament, vaig fer una prova de com podria quedar perquè no volia deixar-ho per última hora i que després hagués d'acabar corrents a la pastisseria a comprar-ne una. Va sortir bastant bé (no perfecta, però no em queixo!) així que avui ens toca fer la definitiva.
Estic una mica nerviosa, ja que ara ja no hi ha prova que valgui. Sort que tinc el millor ajudant que una pugui tenir! Primer pas: el pa de pessic. Un cop hem acabat d'esmorzar ens hi hem posat de seguida. Hem seguit la recepta que em va passar la meva tieta (i que va sortir molt esponjós i gustós) i que us passaré quan tinguem tota la mona llesta. També hi hem afegit un truc que vaig veure utilitzar a una "mestra pastissera" (i que no sé com resultarà!). Ara ja el tenim al forn i d'aquí a una estoneta en veurem els resultats. Us aniré informant, ok?
Ei! Ja l'hem tret del forn i aquest és el resultat! Estem molt contents de com ha quedat! (I això vol dir que el truc funciona!!)
Hola padrina,em venen moltes ganes de tastar-la!
ResponEliminaMònica: M'agradaria veure-la!
Sobretot que el nebodet Jordi vagi molt en compte quan hagi de baixar del Cottage al poble amb el cistellet i la mona. No seria la primera vegada que el llop de la campinya ataca a joves innocents guarnits amb un caputxó vermell i aliments per les seves cosinetes! La prudència és un grau.
ResponEliminaNo pateixis!! El Jordi és molt amic del llop i, si de cas, baixaran els dos junts des de la campinya!!
ResponElimina