Nosaltres

Alfriston és el nom d'un poblet de conte situat al sud d'Anglaterra. És, també, el nostre nickname a Flickr, on pengem les nostres fotografies. Sense que no ho posi enlloc, Alfriston s'ha convertit en el nom que li hem donat a la caseta on hem anat a viure fa només uns mesos, aquí a Waterbridge...

O sigui, Alfriston acaba designant allò que estimem, ens agrada, ens sedueix o ens interessa i d'aquí que aquest petit racó de la xarxa, el nostre refugi, es digui, també, Alfriston. Com comprendreu estem parlant d'un projecte en comú que porta ja un llarg recorregut i que es renova cada dia. El nostre Cottage és part essencial d'aquest projecte. Alfriston és la nostra llar però és també una font inesgotable de creativitat i, com deien els Beach Boys, de “good vibrations”.  

Segurament, el més positiu d'Alfriston Cottage és que, ben mirat, ens estalvia molts diners en psicoanalistes. No hi aboquem les nostres frustacions, ni les nostres pors, sinó tot el contrari. Com que es tracta d'un món fet a la nostra mida, intentem que, al menys, ens proporcioni una mica de la felicitat que el món real ens pren cada dia a punta de pistola. És com un diari personal a quatre mans. I esperem que tots aquells que s'aturin per a llegir-ne unes línies en gaudeixin tant com ho fem nosaltres.

Les mans que escriuen, cuinen, estimen i habiten entre les parets d’Alfriston Cottage són les de l'Eva i l’Andy, no precisament en aquest ordre. L’Eva diu que som un equip. No us equivoqueu: ella té raó, com gairebé sempre. I cadascun de nosaltres té les seves coses, com tothom. Més avall us passem unes fotos i una radiografia de tots dos. Les fotos us donaran unes imatges. La radiografia, un perfil. El què som, com som, ho trobareu en cada línia d'aquest bloc.

Si ens voleu visitar tindreu sempre les portes d’Alfriston Cottage obertes. Ara ja sabeu on som...


Me gusta:
  • Despertarme los sábados sabiendo que no tengo ningún compromiso ni horarios
  • Sentirme recién afeitado, cuando recuperas una piel tan suave como la del culito de un bebé. Y la loción Floyd para después del afeitado, un clásico
  • El olor a tierra mojada que queda tras una tormenta de verano
  • Recuperar algo viejo y dejarlo mejor que nuevo
  • Recordar la primera vez que vi “Cabaret” de Bob Fosse en el cine
  • Saber de un amigo del que no tenía noticias hace tiempo
  • Pasear por Notting Hill y entretenerme en el Covent Garden sin mirar el reloj
  • Un sorbete de limón cualquier día del año
  • La sensación de meterme en la cama el día en que hemos cambiado las sábanas
  • Terminar bien las cosas
No me gusta:
    • Una llamada telefónica a la hora de la siesta
    • Aquellas personas con mal carácter o simplemente estúpidas que además están encantadas de serlo
    • Hacer la declaración de la renta
    • Entrar en una tienda y que la dependienta intente hacerme creer que soy invisible
    • Acostarme tarde y levantarme tarde
    • Las personas con el ego hipertrofiado, con o sin razón de ser. No hay excusas, lo siento
    • Tener las uñas largas y no tener a mano un cortaúñas
    • Saber que un mediocre puede ostentar un cargo de gran responsabilidad
    • Hacer la cama
    • No encontrar las llaves de casa

       

      M’agrada:
      • La meva feina i, per tant, tot el que té a veure amb la llengua anglesa, el Regne Unit i especialmente Londres (Aix!)
      • Que el Jordi em digui que m’estima sense que jo li pregunti (tot i que ja comenci a estar a l’edat pre-adolescent)
      • Aixecar la vista quan passejo pel Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners i veure els petits bocinets de cel entre les inmenses branques dels plataners
      • Posar una mà sobre la panxa de l’Andy quan anem a dormir i deixar-la allà fins que ens adormim tots dos
      • Posar-me la roba de la meva mare, els bolsos de la meva àvia, els jerseys de l’Andy i els pantalons del Jordi
      • M’encanta Alfriston Cottage
      • El te, la menta, el Ribena, les galetes de Shortbread, l’aigua (la de la Font de Sant Salvador, la de Bezoya i la de Caldes de Boí per aquest ordre), la pasta i gairebé qualsevol cosa que porti formatge gratinat
      • Mirar les fotografíes del Country Living amb l’Andy i després llegir-me’l de la primera a la darrera página sense deixar-me res (això inclou els anuncis)
      • Els llits amb llençols blancs i coixins grossos 
      • Cantar al cotxe a ple pulmó 
      No m’agrada:
      • Llevar-me d’hora
      • Que m’organitzin la vida
      • Sortir a ballar un dissabte a la nit i pensar que d’aquí a quatre dies m’hi puc trobar al meu fill
      • La gent que parla moooooolt a poc a poc
      • Llegir les notícies (tot i que ho faig cada dia diverses vegades) i veure que ja no queda ni un granet de decència ni honradesa en aquest món
      • Les pel·lícules de patir o de plorar (siguin de la temática que siguin)
      • L’olor dels gessamins
      • La gent que només parla de diners, pensa en els diners i es mou per diners
      • Els dies de vent
      • Dormir en públic (no em veureu mai dormir a un tren, autobús, etc…no sé perquè, però no puc)
       

      15 comentaris:

      1. Bones! Eva, no sabia de la teva faceta cuinera!! No dubtis que faré alguna recepte! Fan mooolt bona cara!
        Enhorabona pel blog!

        ResponElimina
      2. Hola Susana! No et pensis, tot just n'estic aprenent. El blog em va bé per anar-me "obligant" i per compartir experiències. I em farà molta il·lusió que en facis alguna. Ja m'esplicaràs com t'ha anat, d'acord? Ah! I gràcies per seguir-nos! Una abraçada.

        ResponElimina
      3. Felicidades! Un blog muy dulce, coloreado y cálido!

        ResponElimina
        Respostes
        1. Muchísimas gracias Natalia! Nos hace muy felices que te guste. Vuelve cuando quieras!

          Elimina
      4. Doncs hi heu donat de ple! això estalvia un munt de teràpies, i de pas comparteixes i aprens.
        A partir d'ara teniu una llogatera virtual a Alfriston!
        Felicitats pel blog!

        ResponElimina
        Respostes
        1. I tant que te les estalvies!! I coneixes a un munt de gent interessant (ni que sigui de forma virtual!).
          Ara venim a donar ullada a casa teva!

          Petons!

          Elimina
      5. Hola Eva i Andy, no coneixíem el vostre bloc i ara que ens hi hem passejat una mica hem quedat parats sou tots uns professionals hi ha un munt de receptes que tenen bona pinta i que venen ganes de provar. Al vostre costat nosaltres som un simples aficionats, encara ens queda molt per aprendre. Moltes felicitats pel bloc és genial!!

        ResponElimina
        Respostes
        1. Hola, amics:
          Pues si vosotros sois unos aficionados, qué te puedo contar de nosotros... En serio, somos unos recién llegados y creo que siempre lo seremos. Más que nada porque pensamos que no perder la capacidad de aprender -y de ilusionarse- es una de las mejoras cosas que le puede pasar a uno en la vida. Si a eso le pones un lazo para que quede bonito, pues ya lo tienes. Esto para nosotros es una distracción preciosa -y deliciosa, todo hay que decirlo- que nos da muchas satisfacciones. De eso se trata, ¿no os parece?.
          Muchísimas gracias por vuestras palabras tan amables y tan simpáticas.
          Aquí estamos, ésta es vuestra casa.
          Saludos desde Waterbridge.

          -Andy-

          Elimina
      6. Oh, London....n'estic enamorada! Hi tornaria mil cops i ara mateix... De fet, què dic, hi tornaré! Tard o d'hora ;)

        ResponElimina
        Respostes
        1. No te imaginas el "monkey" que tenemos de regresar. Está en la lista, como tantas otras cosas. A Londres siempre hay que volver porque se reinventa cada día y lo tienes aquí al lado.
          NYC es otra cosa. Me da una pereza enorme arreglar la tonelada de papeleo que te exigen, pero sobre todo la idea de pasarme horas colgado allá arriba no nos seduce precisamente...

          Elimina
        2. Visc al costat de l'aeroport de Girona, els vols són baratíssims i a l'estiu puc viatjar. Vist així...no sé què faig sense bitllet! M'ho hauré de plantejar seriosament, es parlar-ne i voler anar-hi ja. Ah, i em fa por volar, tot i que ho estic superant, però sempre tinc la pàgina de Ryanair a mà i viatjo molt... Així que per anar a NYC (a mi em va agradar molt) més val pensar en els dies allà i veure l'avió com un pas previ i ben normal... Jo ho faig així :)

          Com a bons enamorats de Londres m'agradaria enviar-vos una cosa curiosa que hi vaig veure, on us ho puc enviar? Si veieu el meu correu em podeu enviar la vostra adreça i ja us el tornaré amb la foto.

          Elimina
        3. Hola Alba! He intentat enviar-te un mail a través d'això del Friend Connect de Google i no ho he aconseguit (quan es suposa que s'obre la pantalla del gmail i podré veure la teva adreça es penja tot!). En fi, que et dono l'adreça de correu del blog i t'agrairem molt (moltíssim) que ens enviïs la foto que dius. Tot el que té a veure amb Londres ens té el cor robat....aix!!! L'adreça és alfriston.cottage@gmail.com
          Estarem pendents del teu correu!! :))

          Petons!!

          Eva

          Elimina
      7. Acabo de descobrir el vostre blog....coincideixi molt amb els vostres gustos... Vaig a donar un vol pel blog.petons

        ResponElimina
      8. Hola nois!!!
        Eva ja t'he trobat! Ara ja no necessito esperar que publiquis via facebook la recepta!
        He pogut fer una ullada al blog i m'ha encantat, res sorprenent sabent que ve de vosaltres.
        Moltes felicitats per aquest anyet!

        ResponElimina
      9. Hola que tal, mi nombre es María José, y llevo la web de www.recetasgratis.net , me gustaría saber si os interesa un intercambio de enlaces entre nuestras webs.

        Si es así, estaríamos encantados en colaborar juntos.
        Nosotros os linkariamos desde www.elblogderecetasdecocina.com para evitar el linking reciproco.

        Un saludo y espero sus noticias.

        María José
        marketing@recetasgratis.net
        www.recetasgratis.net

        ResponElimina

      Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...