Muffins de cranc i formatge

Vull pensar que això mateix li passa a tothom que es posa a la cuina o, al menys, jo em consolo pensant-ho. I és que quan tinc a les mans qualsevol llibre de receptes, o navego per la xarxa buscant inspiració, sempre acabo enamorant-me de receptes que, més o menys, porten els mateixos ingredients.

Plats o ingredients que enamoren a la cuinera oficial d'Alfriston Cottage. Un, dos, tres...responda otra vez!:

• El formatge
• La pasta de full
• El pollastre
• Les salses tipus pesto
• La pasta
• Els crumbles
• Els plum cakes
• El formatge altra vegada...

En fi...que quan arriba el moment de cuinar i, per tant, d'anar a buscar una recepta, a vegades em sembla que dono voltes sobre el mateix una vegada, i una altra, i una altra... Una de les solucions que fa temps que aplico a aquesta petita distorsió que pateixo, és la de cuinar plats que, si bé porten aquests ingredients, tenen formes curioses o es preparen de forma diferent a com es fa "habitualment" (o, al menys, a com jo els faria).

La recepta que us porto avui entraria en aquesta categoria. Es tracta d'uns pastissets fets, entre d'altres coses, amb carn de cranc i formatge cremós (com no?)...però en forma de muffins i arrebossats amb pa ratllat. La vaig trobar en un blog de cuina anomenat The Galley Gourmet d'una noia d'Illinois i em va agradar només veure-la (a part de que complia amb els ingredients indispensables...). No l'he seguit al 100% però sí en allò essencial. Espero que us agradi!

Muffins de cranc i formatge

(12 muffins)

170gr de formatge cremós (tipus Philadelphia) a temperatura ambient.

1 tassa i dues cullerades de formatge parmesà ratllat

Un ou de mida XL (ben gros)

1/4 de tassa de crema de llet agre (només cal que afegiu un rajolí de suc de llimona a la crema de llet i la deixeu reposar uns 5-10 minuts)

1/2 culleradeta de pela de llimona ratllada

3 cullerades de cibulet picat (i una mica més per decorar els muffins)

Sal al gust

200gr de carn de cranc picada (tipus Surimi)

1 tassa i quart de pa ratllat

5 cullerades de mantega sense sal fosa

1.- En un bol mitjà batre el formatge cremós amb unes varilles fins que quedi esponjós. Afegir-hi 1/4 de tassa de formatge parmesà i l'ou i tornar a batre fins que quedi tot lligat.

2.- Incorporar la crema de llet, la pela de llimona, una cullerada de cibulet i sal al gust. Barrejar-ho tot bé i afegir-hi el cranc trinxat. Un cop ben barrejat, tapar-ho amb film transparent i guardar a la nevera. Aquesta mescla es pot fer el dia abans si es vol.

3.- Preescalfar el forn a 180º i engrassar una plata de 12 muffins o 12 motlles de silicona (si és una plata millor ja que aquests muffins són molt fràgils i a l'intentar treure'ls dels motlles de silicona és possible que en fem malbé algun...)

4.- En un altre bol mitjà barrejar el pa ratllat amb el formatge parmesà restant i el cibulet que ens quedava. Afegir-hi la mantega fosa i amb una forquilla anar "amassant" fins que tot el pa quedi impregnat de mantega.

5.- Posar dues cullerades de la mescla de pa ratllat al "cul" de cada muffins i apretar amb la part de sota d'una cullera per a que quedi una capa compacta (feu-me cas, amb els dits et "pringues" més però queda molt millor i vas més depressa). Es tracta de que els hi donem la forma d'una tasseta de manera que ens quedi pa a sota i una mica de pared aixecada pels costats.

6.- Omplir totes les "tassetes" amb la mescla de carn de cranc que col·locarem en forma de "boleta" (no cal que siguin perfectes!) dins de les "olles" de pa.

7.- Empolvorar les boletes de carn de cranc amb el pa ratllat que ens ha sobrat de manera que tot el cranc quedi cobert.

8.- Coure al forn uns 30 minuts fins que agafin un to daurat i estiguin "presos". Un cop cuits treure'ls i deixar reposar dins dels meteixos motllos uns 5 minuts.

9.- Anar amb molt de compte a l'hora de desemmotllar els muffins. És bo passar la fulla d'un ganivet pels costat per a desenganxa'ls una mica abans de retira'ls. I que ningú s'espanti si van "perdent" pa ratllat. És normal!

La combinació del cruixent del pa exterior i la cremositat del formatge de dins és simplement deliciosa. Ideals per picar o per sopar amb una amanida. Els "jutges" gastronòmics de casa en van quedar molt contents (ja, ja sé que ells no són gaire objectius...), però també en vaig donar uns quants a Mr. & Mrs. Towers i em van dir el mateix. Així que us animo a que els proveu de fer un dia perquè no us decebran!