Crema de pèsols a la menta

Estic segura que tots els qui teniu fills heu viscut alguna anècdota com la que us explico a continuació. I és que el Jordi, per suposat, no és cap excepció. Durant anys vàrem tenir uns problemes terribles per aconseguir que mengés alguns aliments que, al seu entendre, eren tremendament verinosos i, segur, li causarien terribles seqüeles com ara que li sortiria un nou ull al front o que les dents se li transformarien en crispetes. En fi, aneu a saber què li passava pel cap. Entre aquests aliments hi havia, per exemple, els xampinyons. Sí, sí, uns innocents xampinyons...que ell no volia veure ni en pintura. Afortunadament, el temps va anar passant, ell es va anar fent gran i les manies van anar desapareixent, fins al punt que ara mateix, no tan sols és un enamorat dels xampinyons sinó que a les pizzes n'hi demana racció doble i la seva amanida perfecta és aquella que en porta de crus. Com veieu, un exemple de coherència!

Després d'un canvi tan radical com aquest, hem intentat utilitzar el cas dels xampinyons com a mostra exemplar per veure si aconseguim que altres aliments que ara mateix tenim "prohibit" donar-li, acabin sent acceptats amb la mateixa o encara millor predisposició (bé, amb que deixi de fer "ascos" quan els vegi al plat ja em conformaria...). Sembla, però, que no progressem i el Jordi ja comença a tenir una edat... Com no ho aconsegueixi en els propers anys ja haurà de ser la seva xicota qui se n'encarregui, i potser no serà tan pacient com jo. Ell mateix... Mentrestant, aplico les mateixes tècniques que quan era més petit i intento "colar-li" tots els que puc barrejant-los amb coses que a ell li agraden. En aquest cas, he intentat amagar uns trists pèsols amb una bona racció de menta. Què en penseu? Creieu que vaig aconseguir enganya'l?

Crema de pèsols a la menta

(per a 4 persones)

2 pastanagues

1 tros d'api

1 ceba mitjaneta

1 dent d'all 

1 litre de caldo de pollastre

3 tasses de pèsols congelats

Menta fresca (en el meu cas mooolta menta fresca)

Sal i pebre al gust

Oli d'oliva

Iogurt grec sense ensucrar (per decorar)

1.- Pelar les pastanagues i tallar a rodanxes (no cal que siguin molt primes). Tallar també l'api, la ceba i l'all. Posar en una olla amb una mica d'oli d'oliva i saltejar a foc mig durant 10 minuts o fins que les pastanagues comencin a estar tendres i la ceba daurada (que no marró!)

2.- Afegir-hi el caldo de pollastre i esperar a que arrenqui el bull. 

3.- Quan el caldo bulli afegir-hi els pèsols i quan torni a començar a bullir abaixar el foc i deixar que segueixi fent xup-xup uns 10 minuts més o fins que els pèsols estiguin cuits.

4.- Treure el caldo del foc, condimentar amb sal i pebre al gust (de sal no en caldrà gaire ja que el caldo ja en porta) i afegir-hi les fulles de menta.

5.- Passar el túrmix fins aconseguir una crema homogènia sense grumolls.

6.- Servir calenta o freda decorada amb una cullerada de iogurt grec (opcional) i unes fulletes de menta.

Tenia grans esperances en aquesta crema ja que el gust de la menta ho "embolicava" tot. Per desgràcia, però, el Jordi va notar els pèsols a la segona cullerada i a partir d'aquell moment ja es va tancar en rodó i no va voler seguir menjant-la. Ja sabeu: que si em quedaré calb, que si em surtiran pèsols a les orelles i semblarà que porti arrecades, que si les ungles em creixaran verdes... En fi, tot aquell munt d'arguments racionals per intentar fer-te creure que la seva negativa té una base científica impossible de refutar. Una veritable llàstima ja que la crema estava sensacional!!