Gelatina de llima-llimona amb frappé de meló

Als Tales d'Alfriston Cottage ja us hem explicat diverses vegades que l'ambient a Waterbridge és molt cordial. Al ser un poble petit tothom es coneix i no hi acostumen a haver desavinences entre veïns (deixant a part l'etern conflicte entre en Bob i en Michael, els propietaris dels dos pubs). Uns dels trets característics d'aquest "bon rotllo" veïnal és que sortir a comprar qualsevol cosa al forn de pa o a la fruiteria sempre suposa un mínim de mitja hora més del que havies previst inicialment o que sovint tinguis visites "inesperades" a casa. Una de les darreres va ser la de Mrs. Coperstake, que viu just a l'altre costat de carrer. Resulta que aquest cap de setmana era l'aniversari del seu...diguem-ne xicot, l'Uriah, i li volia preparar un sopar romàntic. Em va dir que Mr. Townsend li va parlar del pastís de maduixes que havíem preparat fa poc a casa i em va demanar ajuda per "pensar" en quelcom original per fer-li de postres.

Us he de dir que no és fàcil encertar els gustos d'algú que no coneixes gaire i Mrs. Coperstake tampoc em va facilitar gaire la feina ja que després de cada pregunta que li feia em contestava un "Ai, doncs no ho sé..." Finalment vàrem optar per aquesta delícia que us explico a continuació. El resultat va ser tan sorprenentment bo que vàrem pensar que necessitàvem unes fotos pel bloc a l'alçada de tant "refinament" i nosaltres no ens hi veiem amb cor. La solució? El nostre amic Manel, un fotògraf amateur que és com una enciclopèdia amb cames en tot el referent a l'apassionant món de la fotografia. Afortunament per nosaltres, va respondre positivament al nostre crit d'ajuda i es va deixar "comprar" a canvi de probar les nostres postres. Gràcies Manel!!

Gelatina de llima-llimona amb frappé de meló

(per a 4-6 persones)

La pela d'una llima (sense ratllar)

225gr de sucre

10gr de gelatina

3 llimones

1 meló Charentais ben madur (no és que sigui indispensable que sigui d'aquest tipus, però com que aquest té la "carn" de color taronja queda visualment molt millor que qualsevol altre meló)

425ml d'aigua

1.- Agafar dues olles petites. En una posar-hi 300ml d'aigua amb 150gr de sucre i 3/4 de la pela de llima i a l'altra 125ml d'aigua, 75gr de sucre i la pela de llima restant.

2.- Posar-les al foc (mig) i quan comencin a bullir abaixa'l i deixar que bullin 10 minuts.

3.- Mentrestant, posar la gelatina en remull en aigua freda.

4.- Un cop passats els 10 minuts apagar els dos focs i reservar les dues olles.

5.- Escórrer bé la gelatina i col·locar-la en un bol. Agafar l'olla que conté més aigua i colar el seu contingut fent que caigui en el bol on tenim la gelatina. Remenar bé fins que la gelatina es desfaci completament.

6.- Esprémer el suc de les tres llimones i cola'l de manera que ens caigui dins del bol on tenim la mescla anterior. Remenar bé per a que quedi ben integrat.

7.- Repartir aquesta mescla en sis copes de cava (o en 4 de còctel si en volem més quantitat) i posar a la nevera un mínim de 6 hores.

8.- Tallar el meló i treure-li les llavors. Passa'l tot per la liquadora o, en cas de no tenir-ne, triturar amb un túrmix i després colar-ne el suc obtingut (nosaltres vam haver de fer aquesta darrera opció i he de reconèixer que es va fer una mica pesat...sort que el resultat val la pena!!)

9.- Abocar el suc de meló en un bol i a sobre colar-hi el xarop de llima de la segona olla. Remanar bé.

10.- Posar la mescla resultant en una bossa per a congelats de les que tenen tanca hermètica (tipus zip) i congelar fins a l'hora en que es vulguin servir les postres.

11.- Per a preparar la copa agafar la bossa amb el suc de meló i amb un corró donar-li uns bons cops per a trencar el bloc de gel en que s'haurà convertir i deixa'l amb la textura semblant a un granitzat (aquesta part és molt relaxant...ideal per descarregar l'estrés).

12.- Amb un cullereta decorar les copes de gelatina amb una bona "muntanyeta" de frappé i servir inmediatament.

És refrescant, sorprenent, deliciós, dolç, àcid, suau, intens... Una autèntica delícia! Li vaig preguntar a Mrs. Coperstake si li havia agradat a l'Uriah i amb la manera en què em va pica l'ull quan em va explicar la seva reacció en tasta'l entenc que sí. Al Manel també li va agradar i l'Andy ja pensa en altres combinacions de fruites per provar. Us animeu vosaltres també?