Uno de esos días

 El domingo fue uno de esos días.

Guix te hace saltar de la cama, desayunas un apresurado café con tostadas y casi sin tiempo para saborear el zumo de naranja te ves cerrando la verja y encaminando tus pasos a Chalkwood. Apenas ha amanecido y la neblina tiene aún ese tono azulón de resaca nocturna. Te adentras en los senderos convertidos en fangales de hojas muertas y vuelves a pensar y repensar en el primo James, el pobre primo James.

Estuviste hace un par de semanas en Londres. James se marchó sin avisar, un poco a la francesa,  y quisiste despedirte de él. Para siempre. La ceremonia fue civil, primera sorpresa. Y el primo fue incinerado, segunda sorpresa. Bueno, no tan sorprendente. James fue consecuente hasta después de muerto. Ni sermones ni lágrimas. Él mismo escogió semanas antes la música de su despedida: "Imagine", "Yesterday", "My way".

El primo James fue un hombretón grande como un armario, un tipo vital que no probaba el alcohol y al que jamás vi con una mujer. Iba casi cada día al gimnasio desde hacía años. Hablaba mal de los religiosos, maldecía de los políticos y le gustaba el fútbol por encima de todas las cosas. Bien, esto último hay que matizarlo. Con cuarenta y muchos años James nos dijo que amaba a los hombres con la misma pasión con que Marco Antonio amaba a Cleopatra. Por lo que sé, desde ese momento el fútbol quedó relegado al segundo lugar en sus preferencias. Gracias a él supe desde muy pequeño que unos típos que se llamaban Hemingway, Somerset Maugham, García Márquez o Chesterton escribían historias que debían ser maravillosas si le gustaban a James. Sus libros se amontonaban en los estantes, junto a revistas francesas de cine y discos de Jacques Brel o Sinatra. Quiero y necesito recordarlo como era en aquellos años, altivo, generoso, extrovertido, exhultante de vida, un trueno.

Dejó escrito que arrojasen sus cenizas en las playas de Eastbourne, donde fue tan feliz.

En días así prefieres pensar poco y hacer menos aún. 

 Quedan ya pocas cosas importantes que hacer en la casa, algunos arreglillos que resolverás en pocas semanas. Dejas para la primavera pintar las fachadas y los patios, insignificancias. Ya ves, lo que empezó siendo casi una maldición ha terminado por convertirse en tu hogar. Bueno, lo has convertido en tu hogar.

En días así Eva termina haciendo pastel de manzana. Delicioso, of course.

Muffins de mandarina

Ho sabem. No tenim perdó de Déu... Fa tant de temps que no escrivíem res al blog que gairebé ni recordava com es feia. En la nostra defensa, però, diré que el nostre "silenci" ha estat provocat per diverses bones raons. Ens els darrers mesos hem donat una empenta més que definitiva a les reformes de casa (tant que fins i tot hi hem pogut posar l'arbre de Nadal!) i, per sort, també hem estat més que entretinguts amb la feina. Resumint, mesos de poc cuinar, poc esbarjo i, en canvi, molt treballar, molt pintar, molt netejar, molt moure mobles, etc. En fi, que ja sabeu que diuen que per lluir primer s'ha de patir i està clar que la nostra penitència (que ja dura més de dos anys i mig!) és la de no tenir ni un segon per a fer res que no sigui casa, casa i casa (i feina, feina i feina).

Sort hem tingut d'aquestes festes que, ni que sigui per uns pocs dies, ens ha permès aturar-nos, escapar de la rutina i fer algunes de les coses que més ens agraden. Entre elles, com no, cuinar coses delicioses per a aquells a qui tant estimem i, per què no dir-ho, gaudir d'una mica de temps lliure. Temps, per cert, que hem volgut dedicar a aquest humil blog i aprofitar l'avinentesa per saludar-vos a tots novament i desitjar-vos tot el millor per aquest any que tot just acabem d'encetar.

Però anem de cara a la feina. La recepta que us porto avui és una petició del Jordi. Entre uns muffins de poma i uns de mandarina es va decantar per aquests segons sense dubtar-ho ni un moment. La recepta és molt senzilla de preparar i el resultat són uns muffins molt esponjosos amb un toc de mandarina deliciós. Us animeu a provar-los?

Muffins de mandarina

(8 muffins)

Pels muffins:

1 tassa de farina

1/2 tassa de sucre

1 culleradeta i mitja de llevat químic

1/2 culleradeta de sal

1 ou gros

1/4 de tassa d'oli (d'un sabor suau)

1/3 de tassa de llet

1 culleradeta d'essència de vainilla

La pela i el suc d'una mandarina

Pel glassejat:

1 tassa de sucre glaç

1 cullerada grossa de suc de mandarina

Per la pell ensucrada:

1/2 tassa de sucre

La pell d'una mandarina

1.- Pre-escalfar el forn a 180ºC i preparar una plata de muffins amb els seus paperets.
2.- Barrejar en un bol tots els ingredients secs: farina, sucre, llevat i sal.
3.- En un altre bol barrejar tots els ingredients humits: ou, oli, llet, essència de vainilla i pela ratllada d'una mandarina.
4.- Afegir els ingredients secs als humits i barrejar fins que quedi tot integrat.
5.- Repartir la massa de forma uniforme en els diferents motlles fins a uns tres quarts de la seva capacitat total.
6.- Enfornar durant uns 16-18 minuts o fins que, en punxar-los amb un escuradents, aquest surti completament net.
7.- Retirar del forn i deixar refredar en una reixeta.
8.- Un cop ben freds, barrejar en un bol petit el sucre glaç amb el suc de mandarina. La mescla resultant ha de ser molt espessa, pel que hi podeu afegir més sucre fins a aconseguir-hi. Cobrir la part superior dels muffins amb aquest glassejat.
9.- Per a preparar la pell ensucrada només s'ha de ratllar la pell d'una mandarina i combinar-la amb el sucre fins a que tots dos ingredients estiguin perfectament integrats. Decorar la part superior dels muffins mentre el glassejat d'aquests encara no s'hagi assecat.

Doncs heus aquí una recepta dolça, senzilla i deliciosa per a retrobar-nos amb tots vosaltres. Esperem poder compartir moltes més receptes, contes i vivències al llarg d'aquest 2014. Un any que, com diuen alguns, de ben segur que farà història!