dilluns, 31 de desembre del 2012

Punto y aparte


    Desde hace unas semanas tenemos casi a diario una invitada en el patio de atrás. Una invitada no autorizada, of course. Una simpática ardilla apareció un buen día haciendo piruetas en las ramas y desde entonces, con permiso de Guix, se pasea por cada rincón de nuestro patio como si estuviese en su casa. Es una suerte que a esas horas Guix sólo piense en salir a pasear por la campiña. Alvin llega temprano, a eso de las 08:00 a.m., y está cosa de media hora más o menos. Hemos tomado la costumbre de dejarle unas nueces en uno de los bancos, un cariñoso soborno que devora feliz con la gracia de un dibujo animado. Sí, hemos decidido llamarla Alvin, como la película. Somos así de originales.
     Estos días hemos tenido mucho trajín. Entre las comidas, cenas, aperitivos, compromisos, compras, regalos, etc. hemos podido comprobar cómo los días se caen del calendario casi sin darnos cuenta. Todo pasa tan rápido que apenas queda margen para paladear los momentos agradables cuando se presentan. Y hay que añadirle al vértigo propio de estas fechas el hecho de tener en casa a Alex, el carpintero que nos está echando una mano en las reformas y que ya es casi uno más de la familia. Gracias a él la casa cambia de manera perceptible de un día a otro y eso nos proporciona grandes satisfacciones al comprobar cómo las ideas cobran forma.
     Eva ha continuado experimentando con sus panes al horno, ha hecho unas galletas danesas deliciosas, ha fabricado -con resultados aceptables- un jabón en bloque con aromaas de té, ha probado un sencillo sistema de hornear almendras garrapiñadas, etc, etc, etc... Y ayer se pasó el día en la cocina preparando un mousse de turrón con cobertura de chocolate. Era su personal regalo a Jordi, que ayer entró en la etapa teen con sus 13 años.
     Al final este invierno amateur está resultando más apacible de lo que parecía hace unas semanas. Eso sí, al amanecer las aguas del Shere aparecen heladas en los remansos umbríos de Chalkwood. Los patos continúan felices y engañados pensando que el invierno aún no ha llegado, aunque los guardabosques me dicen una y otra vez que seguro que lo peor está por venir y llegará con ruido y sin avisar. En fin, qué le vamos a hacer.
     El crudo invierno es también una promesa de primavera. Necesitamos esperanza, siempre. Feliz año nuevo y saludos desde Waterbridge.

31 de diciembre de 2012, Alfriston Cottage
Waterbridge (Windmillshire- UK)

Alvin en acción. Nos costó tiempo y paciencia tomar la foto. Es muy tímida y desconfiada.

El Shere a las afueras de Waterbridge. Los patos se rien del invierno.

Un salto de agua en las proximidades de Townhill.

Little Chapel, la encantadora iglesia de Waterbridge con el cementerio medieval en primer término. El padre David Brown tiene el lugar siempre de postal. Como dice Freddie Townsend "el padre Brown es tan buena persona que hasta los ateos van a Little Chapel".

diumenge, 16 de desembre del 2012

Panets de Llar (en 10 minuts i sense amassar)


I en diem de llar perquè res no dóna més caliu a una llar que l'olor del pa acabat de coure. Aquell aroma especial, seguit del cruixir de la crosta que en sortir del forn es va esquerdant mica en mica. Sí. Si alguna cosa fa que una casa s'ompli de vida és aquesta olor i aquest so.

A mesura que s'acosten les festes i el fred va entelant cada dia més les finestres d'Alfriston Cottage, l'olor de llenya cremada omple els carrerons de Waterbridge i les quatre botiguetes de queviures del poble veuen com les seves vendes augmenten de forma exponencial. Les converses entres les veïnes, en aquesta època, ja només giren envers a una qüestió i aquesta és de major importància que la situació econòmica del país (o si és cert o no que la Sra. Coperstake ha deixat de veure's amb el seu amant). Es tracta dels àpats de Nadal. Sí, sí. Vagis on vagis, sentis la conversa que sentis, les dones de Waterbridge (i cada cop més homes també) estan preocupats pels menús d'aquestes festes. És millor començar amb una sopa calenta o ens arrisquem a obrir l'àpat amb fruita tropical? Cabrit o ànec? Posem canyella a la fruita confitada del Christmas Pudding o millor gingebre? I si aquest any provem de fer la massa dels Mince Pies amb xocolata? En fi... com veieu, el menjar i tot el que giri al seu voltant és de la màxima importància en aquesta comunitat.

A casa també tenim aquestes converses. Bé, la nostra vida no gira al voltant d'aquest tema, però sí portem ja uns dies fent proves sobre quines són les millors "delicatessen" per regalar als amics o amb les que acompanyar un àpat amb la familia. Encara estem en plena deliveració, però us podem avançar que aquests panets de llar, com ja els hem batejat a casa, hi tindran un lloc destacat. 

Fer aquests panets és més que senzill. Es poden fer gairebé amb els ulls tancats. Segueixen el mateix procediment que el que ja us vàrem explicar per fer el Pa Rústic Cruixent i només canvia com manipulem la massa abans de posar-la al forn. Tot plegat són 10 minuts de feina, el temps de llevat (que serà mentres dormiu) i l'estona d'enforna'ls. Molt poc esforç per uns panets que us faran perdre el sentit. Us ho asseguro!


Panets de Llar (sense amassar)
(6-8 segons la mida que volgueu)

3 tasses de farina
1 cullerada i mitja de sal
1/2 culleradeta de llevat de forner en pols (o mitja pastilla de llevat fresc)
1 cullerada d'oli d'oliva
1'5 tasses d'aigua
1 ou
Llavors de sèsam

1.- En un bol gran barrejarem la farina amb la sal i el llevat. Si utilitzem llevat fresc el podem incorporar directament a la farina esmicolant-lo ben petit per sobre de la mateixa i assegurant-nos que no ens queden grumolls grossos del mateix. Ho barregem tot amb les mans mateix fins que tots els ingredients estiguin ben distribuïts.
2.- Afegir l'oli d'oliva i l'aigua i, o bé amb la mà o amb una espàtula de silicona, remoure fins que tots els ingredients s'hagin integrat. Sabreu que això s'ha aconseguit quan no quedi gens de farina al fons del bol i la massa es comenci a enganxar al mateix.
3.- Tapar el bol amb plàstic de cuina i deixar sobre el marbre unes 12 hores. Si es fa a la nit, al matí següent el tindreu a punt.
4.- Destapar el bol i traslladar la massa fermentada (que estarà moooolt gran, no us espanteu!) sobre el marbre de la cuina ben enfarinat. Compte! La massa estarà molt enganxosa. Enfarineu-vos bé les mans per a evitar que s'enganxi.
5.- Escampar, també, farina per sobre de la massa per a poder manipular-la. Donar-li uns copets amb la ma oberta per a que ens quedi una mica plana i amb forma de rectangle (més o menys).
6.- Plegar la massa en tres trossos sobre la seva part més longitudinal i després fer el mateix en el sentit contrari fins acabar amb quelcom similar a un quadrat. Li donem la volta per deixar la unió de la massa a la part de sota i amb les mans rodem la massa sobre si mateix per donar-li forma de bola.
7.- Amb un ganivet tallem la massa en 3 o 4 trossos en funció de si volem 6 panets més grossos o 8 de més petits. Donem forma de bola a cada una de les parts que acabem de tallar i tallem aquestes en 2 trossos més cadascuna.


8.- Donem a cada porció de massa la forma de boleta o de barreta (segons les nostre preferències) i les col·loquem sobre un full de paper de cuina que tindrem a punt a sobre d'una pala de pizza o, en cas de no tenir-ne, sobre una plata de forn girada de l'inrevés (farem servir la plata de forn com a pala per deixar lliscar els panets dins del forn). Un cop les tinguem totes a punt tapem la safata amb un drap de cuina net i deixem que tornin a llevar durant una hora.
9.- Passat aquest temps col·locarem o bé una pedra per coure pizza o una plata de forn a la segona posició del forn començant per baix i l'engegarem a 230ºC. El deixarem mitja hora encés abans de posar-hi els panets dins.
10.- Passada aquesta mitja horeta destaparem els panets i els pintarem una mica d'ou batut amb un cullerada sopera d'aigua (amb l'ou aconseguirem que tinguin una aparença més "apetitosa" però no els hi canviarà el sabor). Hi escampem les llavors de sèsam pel capdamunt i els hi fem un tall al mig amb les tisores de cuina.
11.- Deixem lliscar el paper de forn amb els panets sobre la nostra pedra o safata del forn i els courem durant 15 minuts.

Tal i com us deia en la recepta del Pa Rústic Cruixent, l'explicació de la recepta és mooooolt més complicada que l'elaboració en sí de la mateixa. Per a que veieu que no us enganyo us deixo un vídeo en el que podreu seguir el procediment. És en anglès, però ja veureu que les imatges parlen per elles mateixes.


És hora de donar-li a la vostra llar l'aroma i el caliu que es mereixen. Us animeu?


divendres, 7 de desembre del 2012

Magdalenes de te amb farcit de maduixa


Han arribat les primeres gebrades. El fred ja no ens sorprèn. Molesta, però no sorprèn. T'acostumes a conviure amb ell, com aquell que aprèn a suportar un veí desagradable. L'avantatge és que el fred té data de caducitat, com les llaunes de conserva, i sabem que d'aquí a uns pocs mesos serà només un malson oblidat.
Els matíns són inevitablement desagradables i conviden poc a passejar. Però s'ha d'acomplir amb els petits rituals i en Guix no els perdona. Tot a l'exterior sembla cobert d'una finíssima capa de sucre llustre. Els dies en que el sol es queda durant unes hores són una benedicció. En dies així el camp es vesteix de gala i adquireix unes tonalitats inimaginables. Si et deixes emportar per la imaginació és fàcil arribar a creure que formes part d'un quadre de Constable. O d'un serial d'època de la BBC. El nostre gosset, en Guix, disfruta molt en aquests mesos de l'any. Està molt més actiu quan sortim i si d'ell depengués estaríem tot el dia al camp, entre els arbres, seguint el curs del riu. A la llunyania s'endevinen les granges, amb els seus plomalls de fum i la seva remor de tràfec.
Acostumem a tornar cansats i amb gana. Res que no s'arregli amb un bon te o una tassa fumejant de cafè ben carregat. Després treballem unes hores fins a l'hora de dinar, mentres en Guix dorm com un angelet.
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una recepta que és molt senzilla de fer i que suposa, al menys aquí, un èxit assegurat. Són les magdalenes de te amb farcit de maduixa, una raó deliciosa per entrar a la cuina.


Magdalenes de te amb farcit de maduixa
(12-15 magdalenes)

2 ous
175gr de sucre
100gr de mantega fosa
50ml de te fort (fet amb dues bossetes de te)
1 bosseta de te
200gr de farina
1 culleradeta de llevat químic
Melmelada de maduixa de bona qualitat

1.- Preescalfar el forn a 175ºC.
2.- Batre els ous amb el sucre fins que comencin a quedar espumosos.
3.- Afegir-hi la mantega fosa i mesclar-ho bé.
4.- En un vaset a part, tallar la bosseta de te i abocar-hi les fulles. Afegir-hi el te i remenar bé per a que es barregi tot.
5.- Afegir el te amb les fulles a la barreja d'ous, sucre i mantega i mesclar bé.
6.- Tamisar la farina amb el llevat químic sobre la mescla anterior i remenar depressa per a que s'integrin tots els ingredients.
7.- Posar una cullerada de la mescla al fons del motlle de la magdalena (o a la capsuleta de paper). Amb una cullereta més petit fer un petit forat al centre i ompli'l amb una culleradeta de melmelada de maduixa. Cobrir amb més mescla.
8.- Un cop totes a punt, coure al forn durant uns 10 minuts aproximadament.


Ja us deia que és una recepta molt senzilla, tal i com podeu comprovar. Al Pare Brown, el sacerdot de la parròquia, li encanten aquestes magdalenes. Tenim amb ell una relació cordial. No som íntims però sintonitzem molt bé. Aquests dies l'home va molt atrafegat amb la recollida de roba i menjar pels més necessitats. És un tros de pa beneït. Un altre dia, amb més temps, us parlarem d'ell perquè val la pena.
Ja falta menys pel Nadal. Que tingueu un feliç dia.

Els ànecs toleren millor el fred que nosaltres. Qui diria que part del riu Shere ja està glaçat!

El Pare Brown a vegades sembla un activista social radical. El Nadal sempre treu el millor de nosaltres.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...