Amagada en un raconet del nostre herbolari particular, hi tenim una torreta blanca, petita, quadrada amb dues mini-maduixeres. Dic "mini" perquè cadascuna deu tenir tres o quatre fulles com a màxim i no aixequen tres dits de terra. Però això no ha estat cap impediment per a què una d'elles ens hagi sorprès amb aquest petit "miracle". La nostra primera maduixa. Una maduixa petita, però preciosa que de cap manera esperàvem que ens visités aquesta primavera. Una maduixa tímida, de la mida d'una avellana que s'ha convertit, sense voler-ho, en la princesa absoluta del pati i ens ha deixat a tots bocabadats. La natura simplement té aquestes coses...
és un bon presagi....
ResponEliminaEso pensamos. Saludos desde Waterbridge.
Elimina-Andy-
Ni maduixot, ni fresón ni res d'això, una maduixa, que per tímida i efímera encara és més bonica!! La natura és això, oi? L'efímera bellesa en un etern paisatge. petons
ResponEliminaUn regal de la natura preciós!
ResponEliminaEncima de ser inesperada, es preciosa. Me temo que ésto es solo el comienzo.
ResponEliminaPoder tindre això a casa sí que és un regal....
ResponEliminaLaia
Aún estamos ubicando las macetas con todas las plantas en el lugar más adecuado, comprobando en cada caso dónde se encuentra más a gusto cada una de ellas. Eso es cuestión de paciencia. Pero lo de la fresita es como un milagro, por lo inesperado. Es de esas cosas que te descolocan. Suponemos que la primavera próxima la "cosecha" de fresas será más abundante. Ésta no pensamos tocarla, pobrecilla, de tan pequeña que es. Sería como matar a una ardilla. Ni se nos pasa por la cabeza.
ResponEliminaIt looks like a wild strawberry to me, the Swedes call them smultron,they are available on the markets in Stockholm and are second to none in their perfumed flavour!
ResponEliminaYes, I think it is. Don't know about the flavour, though, as we don't want to eat it. Too cute to be eaten! ;-)
EliminaUna cosa tan petita i l'ilusió que fa¡!
ResponEliminaPetó