Lluç amb beixamel de porros

No és la primera vegada que faig servir aquest bloc per confessar la meva ignorància culinària. Doncs bé, aquí va una altra de les meves revelacions: fins fa 4 mesos no havia cuinat mai res amb porro. És més, m'avergonyeix dir que si n'arriba a caure un a les meves mans ni tansols hagués sapigut què fer amb ell. Ho sé, és molt trist, però els meus coneixements gastronòmics simplement són els què són. Qui va obrir-me les portes al meravellós món dels porros? La cosina del meu pare, la Paquita. Una persona a qui li dec gran part dels meus pobres coneixements de jardineria (i una bona quantitat de les plantes que tenim al pati), que m'ha ensenyat a fer flors de ganxet, puntes de coixí i, finalment, m'ha explicat per a què servia un porro. Com podeu veure, a la Paquita quasi li dec mitja vida.

La vàrem anar a veure per Setmana Santa ja que viu en un poblet a una hora i mitja de Waterbridge i la vàrem trobar carregada d'energia com sempre, rodejada dels seus 4 gossos, tres gats, dues tortugues, un eriçó, 4 periquitos i un jardí amb un herbolari que ja voldria per mi. A sobre del marbre de la cuina hi tenia una bossa plena de porros que li acabava de portar el veí. Eren els porros més grossos que he vist mai en la meva vida i de seguida me'n va regalar un grapat per a que els cuinés com més m'agradés. Bé, ja em teniu amb els quatre porros gegants a les mans dient allò de: és que no n'he menjat mai i tampoc sé què fer-ne. La Paquita, el lema de la qual és allò de "tira, tira", em va explicar en trenta segons que tallat a rodanxes i passat per la paella era d'allò més bo. Tres dies més tard, ja a casa, vaig agafar el porros i em vaig disposar a provar-ho. Vaig tallar les arrels, tal i com em va dir, vaig treure les dues primeres fulles, tal i com em va dir, i vaig començar a tallar els porros a rodaxes fins que la part blanca s'acabava i...jo no sabia què havia de fer. Es menjava també la part verda? I si era que no...havia de llençar tot allò? Era possible que la meitat del porro hagués d'anar a la brossa? Com veieu, no dominava gaire el tema. Després d'un parell de trucades telefòniques a les cuineres de la familia ja tenia, per fi, el porro a la paella i deu minuts més tard experimentava una autèntica revelació: el porro i jo seríem per sempre més inseparables.

Aquest va ser l'inici de la nostra història d'amor de la que avui us escric un nou capítol. Perquè si alguna cosa he après durant aquests mesos és que els porros són molt versàtils i es poden cuinar amb quasi qualsevol cosa. La recepta d'avui n'és una nova mostra que vaig trobar al blog de l'Alisonhouse Potingues y Fogones. Ideal pels amants del porro com jo!

Lluç amb beixamel de porros

(per a 4 persones)

4 lloms de lluç o 8 rodanxes

500ml de caldo de peix

1 llimona

2 porros

1 dent d'all

Oli d'oliva

Sal i pebre

Una mica de nou moscada

250ml de llet desnatada

2 cullerades de farina

Julivert per decorar

1.- Netejar el peix i condimentar amb sal i pebre al gust. Amani'l, també, amb una mica de suc de llimona.

2.- Pelar i tallar els porros a rodanxes i l'all a làmines ben finetes.

3.- En una safata pel forn abocar-hi la meitat del caldo de peix i col·locar-hi el lluç a sobre. Tapar-ho tot amb paper d'alumini i reservar.

4.- Comencem a preparar la beixamel sofregint en una paella amb tres cullerades d'oli d'oliva el porro i l'all. Remenar sovint per aconseguir que el porro quedi ben tendre però no s'enrosseixi. Un cop aconseguit retirar del foc i reservar.

5.- Preescalfar el forn a 180ºC.

6.- En la mateixa paella on hem cuit el porro i l'all afegir-hi una miqueta més d'oli i enrossir la farina un parell o tres de minuts.

7.- Retirar del foc i afegir-hi el caldo de peix restant i la llet removent sense parar per a que la farina no faci grumolls.

8.- Tornar a posar al foc, condimentar amb sal, pebre i nou moscada al gust i anar remenant contínuament.

9.- Quan el forn ens avisi que ja ha arribat a la temperatura, col·locar-hi el lluç i coure'l durant 20 minuts.

10.- Mantenir la beixamel uns 15 minuts més al foc (sempre vigilant que no ens quedin grumolls) i afegir-hi l'all i el porro. Coure uns 3-4 minuts més i passar pel túrmix fins que ens quedi una salsa ben fina.

11.- Un cop el lluç estigui cuit, presentar en cada plat amb una mica de la beixamel pels costats i per sobre de cada llom/rodanxa.

Aquesta recepta també és ideal per a totes aquelles persones a les que menjar peix els costa una mica. El sabor de la beixamel ajuda a "dissimular" el del peix i li dóna uns matisos sorprenents. Tot plegat es va convertir en una de les millors receptes de peix que mai hem preparat a casa. Us la recomano de veritat.