Tarta d'albercocs

Sabeu quan trobeu una recepta que us entra ja pels ulls, i després la llegeixes i penses: "Oh! l'he de fer!!" però resulta que l'ingredient principal és de temporada i, és clar, encara no toca? Doncs això és el què em va passar amb aquesta tarta d'albercocs. Em va semblar simplement irresistible, però al mes de gener, que és quan la vaig descobrir voltant per aquest blog, els albercocs encara devien estar en fase més que embrionària. Per fi, però, vas a la fruiteria i notes aquella oloreta dolça dels préssecs i els albercocs. Qui s'hi pot resistir? Vaig fer una bona carregada dels que el fruiter em va recomanar, vaig treure la pols (virtual) a la famosa recepta i....em vaig arremangar la camisa per posar-me en matèria.

El resultat va ser equiparable a les expectatives que hi havia posat (hi ha res més recomfortant?) i, per aquest motiu, no m'he pogut resistir a comparti'l amb tots vosaltres. Si us agraden els albercocs, i les tartes amb base de mantega i ametlla, aquesta és, sense cap mena de dubte, "la" tarta. És melosa, suau i molt gustosa i els albercocs li donen un sabor...simplement genial!!

Tarta d'albercocs

(per a un motlle d'uns 23cm.)

Per la base:

130gr. de mantega sense sal, freda i tallada a cubs

2 tasses i 1/4 de farina (i una mica més per quan amassem)

1/4 de culleradeta de sal

1/2 tassa de sucre llustre

El rovell d'un ou gros

2 cullerades d'aigua mineral fresqueta

Pel farciment:

1 tassa d'ametlla en pols (farina d'ametlla)

1 tassa de sucre moreno (i una mica més per decorar després)

200gr. de mantega sense sal a temperatura ambient

Una beina de vainilla

1 cullerada de farina

2 ous grossos lleugerament batuts

6-8 albercocs madurs però que encara tinguin cos, tallats per la meitat i sense os

Comencem per la base:

1.- En el pot del túrmix combinar la farina, la mantega i la sal. "Triturar" fins que semblin molles de pa.

2.- Afegir-hi el sucre llustre, el rovell i l'aigua i fer anar el túrmix el just per a que tots els ingredients es combinin.

3.- Traspassar la mescla al marbre i amassar una mica fins que ens quedi una massa suau (compte a no treballar-la massa). Aplanar en forma de disc amb un corró, embolicar en film transparent i posar a la nevera un mínim de 30 minuts i un màxim de 24 hores.

Anem preparant el farciment:

1.- Combinar la mantega, el sucre moreno i la polpa de la beina de vainilla amb el túrmix fins aconseguir una mescla lleugera i esponjosa.

2.- Afegir la farina i tornar a passar pel túrmix i fer el mateix amb els ous.

3.- Per últim afegir-hi l'ametlla en pols i tornar a passar pel túrmix fins que la mescla quedi ben homogènia.

4.- Reservar a temperatura ambient o, en cas de no voler muntar la tarta fins bastant més tard, guardar a la nevera anant en compte de retirar-la de nou una bona estona abans de treballar-hi.

Procedim al muntatge:

1.- Enfarinar lleugerament el marbre i col·locar el disc de la base que hem tret de la nevera.

2.- Aplana'l amb un corró fins a que tingui un gruix d'una mica menys d'un centímetre.

3.- Forrar amb ell el motlle de tarta. Seria ideal que aquest tingués la base desemmotllable però si no en teniu podeu forra'l amb film tranparent que ens ajudarà moltíssim quan haguem de retira'l del motlle.

4.- Col·locar a la nevera al menys durant una hora.

5.- Preescalfar el forn a 160ºC.

6.- Escampar el farciment per sobre de la base de la tarta i col·locar-hi al capdamunt els albercocs tallats per la meitat i sense os.

7.- Empolvorar cada albercoc amb una mica de sucre moreno (opcional).

8.- Enfornar la tarda durant una hora i quinze minuts o fins que agafi una tonalitat daurada. Si us sembla que la part de sobre s'enrosseix massa depressa retirar-la del forn i tapar-la amb paper d'alumini per després seguir fornejant.

9.- Un cop cuita retirar del forn i deixar refredar en el mateix motlle sobre una reixeta.

Pot semblar molt complicada, però us assegur-ho que no ho és en absolut i el resultat és molt agraït. Us imagineu una cosa millor per omplir la vostra cuina de l'aroma autèntic de la "campinya" anglesa? Preneu-la amb una mica de nata i estareu literalment a la glòria. O a la campinya.