Focaccia d'all i romaní

Quan ahir vàrem veure quina era la proposta de l'Enfogona't d'aquest mes (el repte culinari que ens proposen des dels blocs Tapa't de Tapes i Quins fogons!) no ens ho podíem creure...el blat! Què fàci! A més, per casualitat, ahir mateix ens havíem decidit a fer aquesta focaccia que us presentem aprofitant que ja tenim forn nou i que, a més, funciona (i molt bé!). Ja, ja sabem que dir que un forn funciona és una obvietat com una casa, però després del desastre de forn que havíem tingut durant quatre mesos i que feia sempre el què volia, comptar amb un aparell que escolti totes les teves indicacions i, el millor de tot, les respecti ens fa especial il·lusió.

Doncs això, que la nostra proposta per l'Enfogona't de juny és una focaccia d'all i romaní. Una recepta senzilla que només et requereix passar unes horetes a casa però no gaire dedicació més. El resultat? Què us haig de dir? És la primera que preparo i ja tinc ganes de fer-ne una segona. Per sopar, acompanyada d'un bon assortiment d'embotits i formatges és espectacular. El romaní li dóna un sabor molt especial, així com l'all enrossit al forn. Mmmmm. Una delícia cruixent que encara està més bona si es menja acabada de sortir del forn. Creieu-nos: si teniu gent a sopar a casa i voleu soprendre'ls amb quelcom senzill però espectacular aquesta focaccia és la resposta. Som-hi?

Focaccia d'all i romaní

(per a 4 persones)

300gr de farina blanca de força

1 culleradeta de sal

1/2 culleradeta de sal gruixuda (o de sal normal si no en teniu)

1 culleradeta de llevat de forner en pols

175ml d'aigua

3 cullerades d'oli d'oliva verge (i una mica més per decorar)

2 dents d'all

Un parell de branquetes de romaní

1.- Posar la farina, una culleradeta de sal, el llevat, l'oli d'oliva i 175ml d'aigua calenta (ha d'estar calenta però que la pogueu tocar amb les mans sense cremar-vos) en un bol mitjà. Amb un ganivet de punta rodona (els típics de la coberteria que no tallen) barrejar els ingredients fins que formin una massa suau. Si la veiem massa seca hi podem afegir una mica més d'aigua.

2.- Enfarinar lleugerament el marbre de la cuina i transferir-hi la massa. Amassar-la durant 10 minuts fins aconseguir que sigui suau i elàstica.

3.- Amb un pinzell de cuina sucar un bol gros amb oli d'oliva. Posar-hi la massa feta una bola al seu interior i cobril'l amb plàstic de cuina. Deixar en un lloc càlid durant 45 minuts o fins que hagi doblat la seva mida.

4.- Tornar la massa al marbre (encara una mica enfarinat) i punxar amb un escuradents llarg o un ganivet diverses vegades per a que deixi anar l'aire que ha anat acumulant.

5.- Donar altre cop la forma d'una bola a la massa i amb un corró aplanar-la en forma rodona d'uns 30cm. de diàmetre.

6.- Agafar una plata apta pel forn i sucar-la tota amb oli d'oliva. Transferir-hi la massa en forma de disc a sobre.

7.- Humitejar un drap de cuina net i col·loca'l sobre la massa. Deixar reposar uns 20-30 minuts fins que hagi pujat una mica. A la meitat d'aquest temps preescalfar el forn a 200ºC i posar un pot amb aigua a bullir (tranquils que ningú està de part. Ara us explico per què és).

8.- Destapar la massa i amb el dit gros anar fent-li forats per tot arreu. Escampar la sal gruixida per sobre així com les fulles de romaní (separades del tronc, és clar) i els dos alls tallats a làmines ben finetes. Per acabar, mullar-se les mans amb aigua i esquitxar tota la superfície del què serà la nostra deliciosa focaccia.

9.- Agafar un recipient apte pel forn (compte que no sigui d'alumini si no voleu que us quedi tacat. Ho dic per experiència) i abocar-hi l'aigua bullint. Posar aquest recipient a la reixeta del forn a la posició més baixa del mateix. A la vegada, col·locar la safata amb la focaccia a la posició més alta del forn i fornejar durant 20-25 minuts o fins que agafi aquell preciós to daurat.

10.- Retirar del forn i esquitxar tota la superfície amb més oli d'oliva verge.

11.- Menjar que encara estigui una mica calenta i...a disfrutar!

Després de l'experiència us asseguro que us quedaran ganes de repetir. Només per l'oloreta que us quedarà a la cuina ja val la pena. Tanqueu els ulls i quasi ja us podeu sentir a la Toscana. Ostres! No és el George Clooney aquell que passa per allà??