Tiramisú segons la recepta d'en Giovanni

Doncs ja la tenim aquí. Tal i com us vàrem prometre, en aquest post us revelarem un dels secrets més ben guardats de la gastronomia italiana: la recepta del tiramisú d'en Giovanni. Us podem ben assegurar que l'espera ha valgut la pena. I per què aquesta espera? Doncs perquè un parell de dies abans d'haver-nos decidit a penjar-la ens havíem inscrit en els reptes gastronòmics del Cercle de Whole Kitchen i en entrar en la proposta d'aquest més ens vàrem trobar això: "Whole Kitchen, en la seva Proposta Dolça pel mes de juny, ens convida a preparar un clàssic francès: una Charlota". Ni que ho haguéssim fet expressament, no? El que passa és que segons les normes d'aquest repte culinari, no es poden penjar les receptes fins els dia 25 de cada mes, així que ens va tocar esperar. De fet, encara ens va anar bé i tot. A darrera hora ens van convidar a passar la revetlla de Sant Joan a casa d'uns bons amics i vàrem aprofitar el súper tiramisú per porta'l de postres. Sí, ja sabem que per la revetlla el més normal és menjar Coca de Sant Joan, però us podem ben assegurar que ningú, absolutament ningú, es va queixar. Més aviat al contrari...

Respecte a la recepta en sí, dir-vos que sembla mentida que quelcom tan senzill de fer doni uns resultats tan espectaculars. Aquest tiramisú és l'opció perfecta per a preparar quan et fa mandra encendre al forn i vols preparar unes postres ràpides però delicioses a la vegada. Mai li podrem agraïr del tot al Giovanni que hagi volgut compartir aquest secret amb nosaltres. Com diu sempre l'Andy quan surt el tema a la conversa: Ell és el Mestre dels Tiramisús. A punt per a conèixer el secret?...

Charlota de Tiramisú (segons la recepta d'en Giovanni)

(per a 10 persones)

500gr de Savoiardi*

500gr de mascarpone**
4 ous grossos

5 cullerades soperes de sucre

2 cafeteres de quatre tasses de cafè (ben intens)

2 tassetes de cafè d'Amaretto Di Saronno**

Abans de començar amb l'explicació us volem matitzar un parell (o tres) de coses:

*: Els Savoiardi els podeu trobar a qualsevol supermercat. La marca Fontaneda en fabrica i fins i tot diversos supermercats en tenen de marca blanca. A la bossa hi acostumen a posar "Bizcochos" tot i que jo els hi hagués posat qualsevol nom menys aquest. Sóm més aviat com melindros durs, sabeu què vull dir?

**: Segons en Giovanni és molt important que el mascarpone sigui bo. Ell sempre recomana que comprem una marca italiana com ara Galbani o Santa Lucía i que evitem comprar els de marca blanca. Paraula de Giovanni.

***: Aquesta nota és cosa nostra. La recepta original, tal i com podeu veure, demana Amaretto Di Saronno. El problema va ser, però, que quan va ser el moment de posar-nos a fer el pastís ens vam adonar...que no l'havíem comprat. Passat el primer moment de pànic, vam anar a mirar al nostre moble bar particular i vam trobar una ampolla (vintage total) de Licor de Cacau a la vainilla del meu avi. El vàrem tastar i ens va semblar que hi casava a la perfecció. El resultat va superar totes les expectatives pel que, de veritat ho diem, pensem que és una alternativa a tenir en compte per a totes aquelles persones a qui el regust amarg de l'Amaretto no els hi acabi de fer el pes.

1.- Amb unes varilles manuals (sí, manuals!) batre els rovells amb el sucre fins que ens quedi una mescla cremosa.

2.- Afegir-hi el mascarpone i després el licor i seguir removent fins que quedi una massa homogènia.

3.- En un recipient a part muntar les clares a punt de neu.

4.- Afegir les clares a la mescla del mascarpone i, amb una espàtula, integrar-les fent moviments envolvents amb molta cura de que no se'ns abaixin.

5.- Per muntar el tiramusú necessitem un motlle amb parets altes. Recobrirem la base amb una capa de savoiardi que prèviament haurem mullat (només volta i volta) en el cafè. Atenció! És important no deixar que s'empapin massa de cafè o quedaran molt tous o, pitjor encara, es trencaran. També hem de tenir cura de que tota la superfície del motlle ens quedi coberta. Si veiem que ens ha de quedar algun raconet sense cobrir perquè els savoiardis són massa curts o massa llargs talla'ls a la mida i anar tapant els forats com si d'un puzzle es tractés.

6.- Abocar una part de la mescla de mascarpone a sobre dels savoiardi.

7.- Fer una altre pis de melindros però, aquest cop, col·loca'ls de forma creuada a com ho hem fet abans.

8.- Tornar a abocar més mescla de mascarpone al damunt

9.- Repetir els passos anteriors tantes vegades com es vulgui (o el motlle permeti) tenint cura d'acabar sempre amb una capa de mascarpone.

10.- Cobrir la part superior del tiramisú amb una fina capa de cacau en pols (i virutes de xocolata si sou molt xocolaters!).

11.- Posar a la nevera i tenir la suficient força de voluntat per a no toca'l fins l'endemà.

És un gust. El talles amb el ganivet i és tou i cremós. L'aroma del licor el fa simplement irresistible. Te'n poses una cullerada a la boca i es desfà poc a poc gràcies a la seva lleugeresa. Una dosi en vena de l'Itàlia més pura en forma de pastís francès com és una "Charlota". No podeu deixar de prova'l.