Això dels blogs de cuina és tot un món. Coneixes (virtualment) gent nova, aprèns a cuinar coses que d'altra manera potser mai faries i, sobretot, t'impregnes de molt "bon rotllo". Tot i que nosaltres no considerem l'Alfriston Cottage un blog propiament de cuina, sí que és cert que la receptes en són una part important. A més, és una de les "seccions" que més èxit té pel que, mica en mica, ens hem anat animant fins arribar, fins i tot, a plantejar-nos la possibilitat de participar en algunes de les iniciatives que es desenvolupen a la gastroesfera catalana. Així, la recepta que us portem avui és la nostra proposta per a La Recepta Viatgera que El taller de cuina organitza per celebrar el seu tercer aniversari. Com deiem, és la primera vegada que prenem part en una d'aquestes iniciatives i ens fa molta, moltíssima il·lusio! (Esperem estar a l'altura).
El país que hem escollit és Itàlia (sí, tots esperaveu que fos alguna recepta anglesa, oi?). Si bé la nostra primera intenció era la de compartir amb vosaltres algun plat anglès, vàrem proposar-nos buscar algun plat que sortís del típic que preparem a casa i d'un lloc pel que també sentíssim molt apreci. Itàlia va ser una opció fàcil. Tant l'Andy com jo l'hem visitat però...encara no hi hem anat mai junts! Està a la nostra llista d'escapades i, tan bon punt com trobem un forat hi anirem (bé, després de tornar altra vegada a Londres...).
Sopa toscana de mongetes i verdures
(per a 6 persones)
1 ceba mitjana picada
1 dent d'all trinxada
2 tires d'api tallades a rodanxes
1 pastanaga grossa tallada a daus
1 llauna de tomàquet triturat
2 carbassons mitjans tallats a daus
150ml de vi negre sec (millor si és italià)
1,2 litres de caldo de verdures
1 culleradeta d'orenga sec
1 pot de mongetes seces (cuites)
1 cullerada de pasta de tomàquet
Sal i pebre al gust
1.- Posar la ceba, l'all, l'api, la pastanaga i el carbassó en una olla ben grossa. Afegir-hi el tomàquet, el vi, el caldo de verdures i l'orenga.
2.- Quan comenci a bullir abaixar el foc al mínim i tapar. Deixar bullir uns 15 minuts.
3.- Passat aquest temps incorporar les mongetes i deixar bullir uns 5 minuts més però amb l'olla destapada.
4.- Afegir la pasta de tomàquet i remenar. Condimentar, també, amb sal i pebre al gust i deixar al foc uns 5 minuts més remenant de tant en tant i mirant de que no torni a bullir.
5.- Servir la sopa inmediatament en bols calents. A Itàlia la serveixen amb pa cruixent.
No és gens difícil, oi? Doncs, a més, està molt, molt bona. És "contundent" però lleugera a la vegada. No sé si servirà com a reclam, però la primera vegada que la vaig cuinar l'Andy en va menjar tres plats seguits!! Ja m'explicareu si a casa vostra té tan èxit com aquí!
Quin honor que la primera vegada que participeu a un repte sigui al nostre!!!
ResponEliminaM'encanten les sopes de tota mena, i aquesta ha d'estar boníssima!
A nosaltres ens passa el mateix, tots dos hem estat a Itàlia i ens encanta, però no hi hem estat mai junt. Hi haurem de posar remei!!
Petons i gràcies per participar
Alba i Jordi
Haurem d'organitzar una escapada de blocaires!! Jejeje
EliminaAra vinc al vostre blog per anar fent boca amb les propostes que ja us han anat enviant. Tot plegat té molt bona pinta!
La recepta viatgera m'encanta! I la Toscana és una de les regions més boniques d'Itàlia, molt bona elecció. La sopeta ha de ser ideal per sopar, mmm...
ResponEliminaDoncs mira, només ens havíem plantejat prendre-la per dinar però tens tota la raó. (Crec que ja sé què soparem avui!). :)
EliminaNo conec Itàlia però si que tinc pa possibilitat de provar aquest plat. El faré, m'ha agradat!
ResponEliminaUna abraçada!
Hole Gemma! T'has d'escapar a Itàlia així que puguis. Hi ha racons preciosos. I la sopeta està bo-nís-si-ma!!
EliminaDoncs ja t'ho diré, com respon la gent de casa! Aquesta sopa m'ha agradat molt, com tu dius, lleugera i contundent, i amb una molla de pa sucada d'aquest que acompanya la sopeta... boníssima! Itàlia és un país fantàstic, gairebé tan bonic com el nostre! ;-) petons
ResponEliminaVa, a veure si és veritat. M'agradarà saber què en pensen. L'Andy, sense exagerar, és capaç de prendre'n tres o quatre plats seguits (bé, l'Andy té un "saque" important...) Jejeje
EliminaUna abraçada!
aquesta sopeta té un magnific aspecte... m'encanta la toscana i tota italia... no m'importaria estar-hi una bona temporada.. per coneixer mes platillos com aquest...
ResponEliminaI tant! Jo també me n'hi aniria una temporadeta a menjar pasta, pizza i mooolts gelats! Jejejeje
Elimina