dilluns, 25 de juny del 2012

Tiramisú segons la recepta d'en Giovanni


Doncs ja la tenim aquí. Tal i com us vàrem prometre, en aquest post us revelarem un dels secrets més ben guardats de la gastronomia italiana: la recepta del tiramisú d'en Giovanni. Us podem ben assegurar que l'espera ha valgut la pena. I per què aquesta espera? Doncs perquè un parell de dies abans d'haver-nos decidit a penjar-la ens havíem inscrit en els reptes gastronòmics del Cercle de Whole Kitchen i en entrar en la proposta d'aquest més ens vàrem trobar això: "Whole Kitchen, en la seva Proposta Dolça pel mes de juny, ens convida a preparar un clàssic francès: una Charlota". Ni que ho haguéssim fet expressament, no? El que passa és que segons les normes d'aquest repte culinari, no es poden penjar les receptes fins els dia 25 de cada mes, així que ens va tocar esperar. De fet, encara ens va anar bé i tot. A darrera hora ens van convidar a passar la revetlla de Sant Joan a casa d'uns bons amics i vàrem aprofitar el súper tiramisú per porta'l de postres. Sí, ja sabem que per la revetlla el més normal és menjar Coca de Sant Joan, però us podem ben assegurar que ningú, absolutament ningú, es va queixar. Més aviat al contrari...

Respecte a la recepta en sí, dir-vos que sembla mentida que quelcom tan senzill de fer doni uns resultats tan espectaculars. Aquest tiramisú és l'opció perfecta per a preparar quan et fa mandra encendre al forn i vols preparar unes postres ràpides però delicioses a la vegada. Mai li podrem agraïr del tot al Giovanni que hagi volgut compartir aquest secret amb nosaltres. Com diu sempre l'Andy quan surt el tema a la conversa: Ell és el Mestre dels Tiramisús. A punt per a conèixer el secret?...


Charlota de Tiramisú (segons la recepta d'en Giovanni)
(per a 10 persones)

500gr de Savoiardi*
500gr de mascarpone**
4 ous grossos
5 cullerades soperes de sucre
2 cafeteres de quatre tasses de cafè (ben intens)
2 tassetes de cafè d'Amaretto Di Saronno**

Abans de començar amb l'explicació us volem matitzar un parell (o tres) de coses:
*: Els Savoiardi els podeu trobar a qualsevol supermercat. La marca Fontaneda en fabrica i fins i tot diversos supermercats en tenen de marca blanca. A la bossa hi acostumen a posar "Bizcochos" tot i que jo els hi hagués posat qualsevol nom menys aquest. Sóm més aviat com melindros durs, sabeu què vull dir?
**: Segons en Giovanni és molt important que el mascarpone sigui bo. Ell sempre recomana que comprem una marca italiana com ara Galbani o Santa Lucía i que evitem comprar els de marca blanca. Paraula de Giovanni.
***: Aquesta nota és cosa nostra. La recepta original, tal i com podeu veure, demana Amaretto Di Saronno. El problema va ser, però, que quan va ser el moment de posar-nos a fer el pastís ens vam adonar...que no l'havíem comprat. Passat el primer moment de pànic, vam anar a mirar al nostre moble bar particular i vam trobar una ampolla (vintage total) de Licor de Cacau a la vainilla del meu avi. El vàrem tastar i ens va semblar que hi casava a la perfecció. El resultat va superar totes les expectatives pel que, de veritat ho diem, pensem que és una alternativa a tenir en compte per a totes aquelles persones a qui el regust amarg de l'Amaretto no els hi acabi de fer el pes.


1.- Amb unes varilles manuals (sí, manuals!) batre els rovells amb el sucre fins que ens quedi una mescla cremosa.
2.- Afegir-hi el mascarpone i després el licor i seguir removent fins que quedi una massa homogènia.
3.- En un recipient a part muntar les clares a punt de neu.
4.- Afegir les clares a la mescla del mascarpone i, amb una espàtula, integrar-les fent moviments envolvents amb molta cura de que no se'ns abaixin.
5.- Per muntar el tiramusú necessitem un motlle amb parets altes. Recobrirem la base amb una capa de savoiardi que prèviament haurem mullat (només volta i volta) en el cafè. Atenció! És important no deixar que s'empapin massa de cafè o quedaran molt tous o, pitjor encara, es trencaran. També hem de tenir cura de que tota la superfície del motlle ens quedi coberta. Si veiem que ens ha de quedar algun raconet sense cobrir perquè els savoiardis són massa curts o massa llargs talla'ls a la mida i anar tapant els forats com si d'un puzzle es tractés.
6.- Abocar una part de la mescla de mascarpone a sobre dels savoiardi.
7.- Fer una altre pis de melindros però, aquest cop, col·loca'ls de forma creuada a com ho hem fet abans.
8.- Tornar a abocar més mescla de mascarpone al damunt
9.- Repetir els passos anteriors tantes vegades com es vulgui (o el motlle permeti) tenint cura d'acabar sempre amb una capa de mascarpone.
10.- Cobrir la part superior del tiramisú amb una fina capa de cacau en pols (i virutes de xocolata si sou molt xocolaters!).
11.- Posar a la nevera i tenir la suficient força de voluntat per a no toca'l fins l'endemà.

És un gust. El talles amb el ganivet i és tou i cremós. L'aroma del licor el fa simplement irresistible. Te'n poses una cullerada a la boca i es desfà poc a poc gràcies a la seva lleugeresa. Una dosi en vena de l'Itàlia més pura en forma de pastís francès com és una "Charlota". No podeu deixar de prova'l.


25 comentaris:

  1. Carai!!! si el tiramisú per si sol ja m'apassiona, imagina que estigui envoltat per aquests " melindros durs", que no bizcochos jeje, i fer-ne un bon tall....mmmm...se m'està fent la boca aigua sabeu?? això vol dir que l'heu ben encertat! petons

    ResponElimina
  2. Buff, me llevo tu tiramisu, me encanta y además gracias a él he descubierto tu blog. Así que por aquí me quedo.

    Una receta buenisima y unas fotos muy bonitas.

    Bss

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias por tus amables palabras. Nos iremos viendo por aquí, estamos a tu disposición.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  3. Uau!! L'espera ha valgut la pena! El giovanni us va fer un bon regal, ja ho veig. Encara que ell volgués mantenir el secret... he he. Aquest tiramissú ha de ser espectacular, llàstima que no pugui veure la porció per fer la boca aigua, per dins deu ser boníssim! i això que has dit del forn, és ben veritat! De vegades es poden fer delícies, sense forn... petons!

    ResponElimina
  4. Yo también me quedo por aquí!!!

    Que buena presentación!!! Y la idea del tiramisú es genial!! Enhorabuena por tu propuesta!!

    Un saludo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé bienvenida al club. Siempre es un placer encontrar nuevos amigos.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  5. El tiramisu es de les meves postres preferides.
    Gracies per compartir la recepta!

    ResponElimina
  6. Sense tastar-la ja es veu superbona. Ha d'estar boníssima!
    Una abraçada,
    Nani

    ResponElimina
  7. oohh! Quina bona pinta! T'ha quedat favulós! Petons

    ResponElimina
  8. Lo que más me sorprendió en la elaboración del tiramisú es su sencillez... que no tiene nada que ver con el resultado, magnífico. En casa el tiramisú ha venido para quedarse y, si es posible, mejorar -con permiso de "Maese" Giovanni- la receta original. Creo que va a ser muy divertido.
    Gracias a tod@s por vuestra amabilidad.
    Saludos desde Waterbridge.

    -Andy-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molta gràcia això de veure: Saludos desde Waterbridge.
      Bon estiu,
      Nani

      Elimina
  9. Mai he fet tiramisú i ho tinc in mente... M'ha sorprès la simplicitat, jo ho tenia per una cosa complicada! Espero aconseguir tots els ingredients amb facilitat :)

    Petons!

    ResponElimina
  10. Un tiramisú elegantísim i amb una pinta de lo més apetitós!!!!! M'encanta!!!!!!

    ResponElimina
  11. Em falta un pas, poder no ho he entés. Ho vas montant en el motlle i ho poses a la nevera... i com es converteix en "el de la foto"??? Entenc, imagino, que es desmotlla i es van posen els altres melindres al darredor no????? no es desmonta al desmotllar? Poder ja haviau posat els melindros verticals abans????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Abril!! No, no. És cosa meva. A la recepta original els melindros del voltant no hi anaven però a darrera hora ens vàrem "animar" i ens va semblar que hi quedaven molt bé ja que vestien al pastís.
      El procediment va ser que, un cop tot muntat, el vam posar a la nevera i no el vam treure fins al dia seguent. Vam desemmotlla'l amb molt de compte (per sort el motlle tenia les parets desemmotllables, tot i que en Giovanni el munta en una carmanyola rectanguar gegant i després el va tallant i treient mica en mica en porcions individuals) i vam anar recobrint la paret amb els melindros. El tiramisú queda totalment pres i no es desmunta ni es desfà. A més, els melindros s'enganxen sols al pastís ja que el mascarpone barrejat amb l'ou és molt cremós. De totes maneres, per assegurar que no se'n perd cap pel camí pots rodejar tot el pastís amb una cinta i fer-li un llaç que sempre li dóna un toc més "sofisticat". ;-)
      Sento l'omissió de la part "decorativa"!!

      Una abraçada!

      Eva

      Elimina
    2. Gràcies!!! Ara segur que m'atraviré!!!!!!!

      Elimina
  12. Estic seguira q ningú es va queixar de tenir aqueste meravella! Tinc tantíssimes ganes de fer tiramisú a casa! xx

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs anima't, Pilar! És senzillíssim i el resultat val molt la pena. Ja ho veuràs!

      Una abraçada!

      Eva

      Elimina
  13. Por fín!! Qué bueno!! Ya tenemos la receta. Muchas gracias. Solo una cosita ¿cuantas claras de huevo hacen falta para estas cantidades? Un besito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cósima!! Soy un auténtico desastre. Me salté los huevos en la lista de ingredientes. Acabo de actualizarlo. Gracias por darte cuenta. Sería una auténtica lástima que el tiramisú saliera mal por no tener las cantidades correctas. Lo que sí debes tener en cuenta es que necesiatarás tanto las claras como las yemas. La yemas se mezclan con el azucar y el mascarpone y luego las clares se montan a punto de nive.

      Gracias por "vigilarme" la receta.

      Un abrazo!

      Eva

      Elimina
  14. Me gusta mucho cómo te ha quedado y qué rica estaría de tiramisú!!!! Me encanta!!!!


    Muchos besos,

    Belén.

    ResponElimina
  15. Que bonita ha quedado tu charlota....seguro estaba riquisima.....

    Un saludo

    Gri

    ResponElimina
  16. Aquesta charlota té un aspecte deliciós. Et felicito! La capa superior de vitutes de xocolata... mmmm! Ja tens raó ja, es necessita molta voluntat per no tocar-la.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Mare meva!!! quina passada de tiramisú!!! precios precios i segur que delicios!!! petonets

    ResponElimina
  18. That looks sooo good! Qualsevol dia m'hi posaré... Congratulations for your blog - molt divertit i ben presentat!
    Liz

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...