A la cuina amb en Giovanni

Disculpeu la qualitat de les fotos. Tant pensar en el pastís ens va fer oblidar que necessitàvem una camera!

Recordeu el pastís mousse de Nutella que vam penjar al blog fa uns dies? Va ser la meva aportació a la festa de fi de curs en dos dels grups d'adults que van acabar classes a finals de maig. Cadascun dels alumnes portava alguna cosa per la festa. Uns van portar cava, altres vi, altres s'encarregaven de la "logística" subministrant gots, plats i tovallons i uns altres portàvem la "teca". Hi va haver receptes salades, com ara pizzes i una bona quantitat de pa amb tomàquet i embotit i diferents propostes dolces com el meu pastís, llacets i ulleres de pasta de full i xocolata i...l'estrella entre totes les estrelles: el tiramusú d'en Giovanni!

No era la primera vegada que ens en preparava un. De fet, després de l'èxit que va suposar el primer, tothom tenia clar que si alguna cosa havia de portar en Giovanni havia de ser un altre d'aquells tiramisús que ningú com ell sap preparar. I així ho va fer. Va venir amb un tiramisú de dimensions més que considerables i en un obrir i tancar d'ulls va desaparèixer. Tot un misteri digne d'en Sherlock Holmes.

He de confessar que amb el "privilegi" que m'otorga ser la "teacher" del grup, vaig aconseguir que en Giovanni em passés una fotocòpia amb la recepta explicada al més mínim detall, però hi havia altres alumnes de la classe que també volien conèixer el secret d'aquell meravellós pastís. Així que vam organitzar una tarda de cuina a la setmana següent d'acabar les classes en la que el mestre pastisser Giovanni ens va fer una demostració pràctica a la Mª del Mar, la Isabel i a servidora. A més, va ser tan sumament amable que ens va regalar el pastís resultant per a que cadascuna de nosaltres el prengués cap a casa. Tot un detall, no us sembla?

El què deiem. Els mòbils seran molt intel·ligents, però com a càmera encara tenen molt recorregut per fer...

Va ser una tarda genial. Vam riure moltíssim i la Isabel (l'anfitriona) ens va tractar a cos de rei amb unes copetes de vi, unes olivetes i uns taquets de parmesà. A més, la Mª del Mar ens va portar ous de les seves gallines "camperes" pel que el tiramisú resultant no podia estar més bo. 

A l'hora de marxar, vaig preguntar-li a en Giovanni si li sabria greu que publiqués al blog la seva recepta secreta de tiramisú. Se'm va quedar mirant amb cara de sorpresa i amb el seu divertit català-italià em va contestar: "Acabo d'explicar aquesta recepte a tres dones. Ja no serà secreta mai més!!"

Voleu saber-la? Us l'explicaré la setmana vinent amb tot luxe de detalls quan haguem fet la primera versió casolana de la mateixa. L'espera valdrà la pena. Paraula d'Alfriston.