Galetes Daneses

He perdut el compte del nombre de receptes de galetes que volten per casa. Ja he explicat en altres ocasions que tot just fa poc més d'un any que em vaig començar a engrescar en això de la cuina. Fins aquell moment era una autèntica professional de la pasta amb salses enllaunades o plats preparats. I he d'admetre que, durant tots els meus anys d'inactivitat cuinera, sempre m'havia preguntat com era possible que algunes persones "perdessin" el temps fent coses com galetes a casa seva quan n'hi havia tantes, i de tant bones, a qualsevol prestatge d'un supermercat. Ho sé, ho sé. No tinc perdó de Déu. Al menys, però, ningú no em podrà dir que no sóc sincera. 

Ara no només cuinem molt a casa, sinó que cada cop són més les coses que hem deixat de comprar a la botiga perquè les fem casolanes. A més, gairegé la totalitat dels aliments que consumim són procedents de l'agricultura ecològica. Quin canvi, oi? No només hem augmentat de forma exponencial la varietat de plats que mengem a casa (i d'estris de cuina als armaris de casa!) sinó que hem après a posar en valor el menjar d'abans, el de les nostres àvies, el que no necessita de cap màster en nutrició per saber quins ingredients porten. I, no cal que us ho expliqui, però estareu d'acord amb mi que no només et comporta una satisfacció inmensa preparar el teu propi pa, els teus iogurts, el teu brou de pollastre, la teva reposteria, etc. sinó que el seu sabor és infinitament millor al de qualsevol altre aliment que poguem comprar, sigui de la qualitat que sigui.

Doncs ja no tenia excusa, no? Havíem de preparar les nostres pròpies galetes. I aquí estem, traient la pols a totes aquelles receptes guardades durant tant de temps. Avui li ha tocat el torn a les famoses Galetes Daneses. Una galeta senzilla i saborosa que es mereix totes les alabances del món. Feu la prova i em donareu la raó. I ara ja ho puc dir, no hi res millor que "perdre" el temps preparant les nostres pròpies galetes.

Galetes Daneses

250gr de farina

125gr de mantega a temperatura ambient

125gr de sucre

1 ou

1 culleradeta de llevat químic (tipus Royal)

1 culleradeta d'essència de vainilla

1 cullerada de coco ratllat (opcional)

1.- Batre la mantega amb el sucre mitjançant unes "varilles" elèctriques fins aconseguir una massa lleugera i de color blanquinós.

2.-  Afegir-hi l'ou i l'essència de vainilla i seguir treballant la massa fins que quedi tot ben integrat.

3.- En un bol a part barrejar la farina amb el llevat químic i el coco ratllat.

4.- Incorporar la farina mica en mica a la mescla de mantega, sucre i ou i anar treballant la massa fins que aquesta no s'enganxi a les mans.

5.- Retirar la massa del bol i donant-li forma de bola i aixafar aquesta fins aconseguir un disc d'un parell de centrímetres de gruix. Embolica'l amb film transparent i posar a la nevera uns 10 minuts.

6.- Preparar una safata de forn forrant-la amb paper sulfuritzat (paper de forn). Retirar un terç de la massa que teníem refredant a la nevera i col·locar-la entre dos trossos de paper de forn. Amb un corró aplanar-la fins a un gruix d'uns 0,5 - 0,8cm. Retirar el paper de forn superior i amb un talla pastes o un got petit anar tallant les galetes.

7.- Col·locar les galetes tallades sobre la plata de forn que hem preparat. Les restes de pasta que no siguin prou grans per tallar-ne galetes es tornen a posar a la nevera i agafem un altre terç de massa per anar tallant. Anem repetint aquesta operació fins que acabem tota la massa.

8.- Preescalfar el forn a 180ºC i mentres aquest agafa la temperatura deistjada, guardar la safata amb les galetes tallades dins la nevera.

9.- Enfornar les galetes uns 10 minuts o fins que quedin lleugerament daurades.

I a disfrutar! Suqueu-les en un vas de llet o llepeu-les lentament o combineu-les amb un bon tros de xocolata per recordar els nostres berenars d'infantesa. Aquestes galetes són delicioses!

Va, i una primícia: les properes galetes que compartirem amb vosaltres seran uns botons de shortbread!

Tortell de Reis (sense amassar)

A vegades l'influx de les tradicions sol proporcionar moments d'inmensa felicitat. Això mateix ens ha passat aquests dies en més d'una ocasió celebrant l'interminable encadenat de festes que va començar fa dues setmanes. La darrera va ser el dia de Reis, sense anar més lluny.

Era la primera vegada que ens proposàvem fer Tortell de Reis. I era la primera vegada que el feiem a Alfriston Cottage. O sigui que ens estrenàvem per partida doble. Ho vàrem fer assumint el risc que suposava fer un experiment que podia sortir molt bé, simplement bé o terriblement malament. I parlem d'experiment perquè proposem una manera de fer el tortell que s'aparta de l'ortodoxia. Hem aplicat el que hem estat aprenent aquests mesos en l'elaboració del pa. En qualsevol cas, i per a que ningú s'espanti, es tracta d'una forma senzilla i neta de preparar el tortell, molt menys laboriosa que la manera tradicional. Al final de tot us posem el vídeo amb la recepta tradicional en la que ens hem basat (del blog Webos Fritos). El "truc" de la nostra versió us l'expliquem a continuació.

He de dir que el resultat ha estat espectacular, segons el "teenager" Jordi. Aixó sí, aconsellem menja'l el mateix dia o el dia següent com a molt. Inconvenients de no portar conservants. Esperem que us agradi i que el disfruteu.

Tortell de Reis (sense amassar)

(2 tortells mitjans o un de gros)

Per la massa mare:

70gr de llet

10gr de llevat fresc de forner

1 cullaradeta de sucre

130gr de farina de força

Per la massa:

120gr de sucre glaç

La pell ratllada de mitja llimona

La pell ratllada de mitja taronja

450gr de farina de força

20gr de llevat fresc de forner

60gr de llet

70gr de mantega a temperatura ambient

2 ous a temperatura ambient

25gr d'aigua de tarongina ("azahar") o 25gr d'aigua amb 8 gotes d'essència de tarongina

1 pessic de sal

Per la decoració:

Ou batut

Sucre

Un rajolí d'aigua

Fruita confitada (al gust)

Nata ensucrada (al gust) - opcional

1.- Abans de començar tot el procés, és millor ratllar la pell de llimona i la pell de taronja que necessitem per aromatitzar el tortell. Un cop ratllada la barregem amb els 120gr de sucre glaç. Va molt bé fer-ho amb els dits mateix, fregant el sucre amb la pell de taronja i llimona per a aquest s'impregni dels seus sabors i aromes. Un cop ben mesclat, reservar.

2.- Fer la massa mare serà molt més senzill del que pot semblar. Escalfar la llet fins que estigui tèbia i desfer-hi el llevat. Abocar-ho tot en un bol i afegir-hi la culleradeta de sucre. Un cop ben dissolt, afegir la farina mica en mica barrejant amb els dits mateix fins que tota la mescla estigui ben integrada. Si us costa que tota la farina quedi incorporada a la barreja no us hi trenqueu el cap. Feu una bola amb els ingredients que s'han integrat bé i deixeu la mica de farina que us hagi pogut quedar al cul del bol. Un cop teniu la bola feta omplir un bol gran amb aigua tèbia i posar-hi la bola dins. La massa mare estarà a punt quan aquesta suri (no quedarà a la superfície però si veureu que ja no toca a terra). Tot plegat trigarà només uns 10 minuts. Ara ja es pot retirar de l'aigua i reservar en un plat a part.

3.- Entrem en matèria i posem-nos mans a l'obra amb el tortell! Agafar un bol ben gran i tamisar-hi la farina. Esmicolar-hi el llevat pel damunt i després, amb els dits mateix, barrejar les miques de llevat amb la farina fregant un ingredient contra l'altre. Es tracta de que el llevat quedi absolutament esmicolat i barrejat amb la farina de manera que no el poguem veure a simple vista. Un cop a punt, afegir-hi el sucre aromatitzat i el pessic de sal i barrejar tot bé.

4.- Donar forma de volcà a la farina de manera que hi quedi un forat al mig completament envoltat de farina. Dins aquest forat abocar-hi els dos ous, la llet, la mantega, la bola de massa mare i l'aigua de tarongina.

5.- Amb l'ajuda d'una espàtula de silicona, començar a integrar tots els ingredients amb moviments de fora cap dins. És a dir, portant la farina cap al centre on hi ha tota la resta d'ingredients. Un cop la massa es comenci a formar, podem deixar l'espàtula de silicona i seguir amb les mans (com us sigui més còmode) fins que tots els ingredients s'hagin incorporat totalment. Donar forma de bola a la massa i deixar-la dins del bol mateix que s'haurà de tapar amb film de cuina.

6.- Col·locar el bol sobre el marbre de la cuina però a resguard de corrents d'aire i marxar a veure la cavalcada de reis. Quan us lleveu al matí següent la massa haurà llevat completament i procedirem a preparar el tortell.

7.- Després d'obrir tots els regals, destapar el bol i abocar la massa sobre el marbre de la cuina (ben net!) que s'haurà untat amb unes gotetes d'oli d'oliva a l'igual que les nostres pròpies mans. Formar de nou una bola amb la massa i, o bé seguir amb tota ella si volem fer un tortell gros, o partir-la en dos parts si en volem fer dos de mitjans. Jo sóc de l'opinió que més petits són mes manejables, però això ja va a gust del consumidor! Deixar reposar la bola de massa uns 5-10 minuts per a que aquesta es "relaxi" i no s'encongeixi quan li donem la forma de tortell.

8.- Passats els 5 minuts, fer un forat al centre de la bola amb els nostres dits i mica en mica anar fent-lo més i més gran assegurat que ens queda la mateixa quantitat de massa a tot el seu voltant. L'objectiu és que ens quedi el suficientment ample per a que hi poguem col·locar un cèrcol d'emplatar d'uns 8cm de diàmetre que prèviament haurem untat amb unes gotes d'oli d'oliva. La funció del cèrcol és que el forat no desaparegui quan el tortell "s'infli" a dins el forn.

9.- Un cop llest engegar el forn amb escalfor a dalt i a baix a 200ºC i tapar el tortell amb un drap de cuina net a l'espera de que la temperatura sigui la correcta. Aquesta estona d'espera, a més, serà com un segon llevat de la massa.

10.- Quan el forn ja estigui a 200ºC, batre bé l'ou i pintar la superfície del tortell suaument amb un pinzell de silicona i col·locar la fruita confitada al nostre gust. Humitejar el sucre amb un rajolí d'aigua i remenar bé de manera que tot el sucre quedi humit. Escampar aquest sucre pels espais del tortell que no han quedat coberts amb la fruita confitada i... cap al forn!

11.- Courem el tortell a 200ºC durant 15 minuts. Passat aquest temps el courem 5 minuts més a 180ºC i el treurem del forn per cobri'l amb paper d'alumini per a evitar que se'ns torri massa pel capdamunt. Per últim, el courem 10 minuts més a 180ºC tapat així.

12.- Retirar del forn i posar a refredar sobre una reixeta. Un cop estigui completament fred, passar un ganivet per tot el voltant del centre del tortell per a desprendre el cèrcol i retira'l. Els més llaminers poden tallar el tortell per la meitat i ompli'l de nata. Nyam, nyam!!!

Punto y aparte

    Desde hace unas semanas tenemos casi a diario una invitada en el patio de atrás. Una invitada no autorizada, of course. Una simpática ardilla apareció un buen día haciendo piruetas en las ramas y desde entonces, con permiso de Guix, se pasea por cada rincón de nuestro patio como si estuviese en su casa. Es una suerte que a esas horas Guix sólo piense en salir a pasear por la campiña. Alvin llega temprano, a eso de las 08:00 a.m., y está cosa de media hora más o menos. Hemos tomado la costumbre de dejarle unas nueces en uno de los bancos, un cariñoso soborno que devora feliz con la gracia de un dibujo animado. Sí, hemos decidido llamarla Alvin, como la película. Somos así de originales.

     Estos días hemos tenido mucho trajín. Entre las comidas, cenas, aperitivos, compromisos, compras, regalos, etc. hemos podido comprobar cómo los días se caen del calendario casi sin darnos cuenta. Todo pasa tan rápido que apenas queda margen para paladear los momentos agradables cuando se presentan. Y hay que añadirle al vértigo propio de estas fechas el hecho de tener en casa a Alex, el carpintero que nos está echando una mano en las reformas y que ya es casi uno más de la familia. Gracias a él la casa cambia de manera perceptible de un día a otro y eso nos proporciona grandes satisfacciones al comprobar cómo las ideas cobran forma.

     Eva ha continuado experimentando con sus panes al horno, ha hecho unas galletas danesas deliciosas, ha fabricado -con resultados aceptables- un jabón en bloque con aromaas de té, ha probado un sencillo sistema de hornear almendras garrapiñadas, etc, etc, etc... Y ayer se pasó el día en la cocina preparando un mousse de turrón con cobertura de chocolate. Era su personal regalo a Jordi, que ayer entró en la etapa teen con sus 13 años.

     Al final este invierno amateur está resultando más apacible de lo que parecía hace unas semanas. Eso sí, al amanecer las aguas del Shere aparecen heladas en los remansos umbríos de Chalkwood. Los patos continúan felices y engañados pensando que el invierno aún no ha llegado, aunque los guardabosques me dicen una y otra vez que seguro que lo peor está por venir y llegará con ruido y sin avisar. En fin, qué le vamos a hacer.

     El crudo invierno es también una promesa de primavera. Necesitamos esperanza, siempre. Feliz año nuevo y saludos desde Waterbridge.

31 de diciembre de 2012, Alfriston Cottage
Waterbridge (Windmillshire- UK)

Alvin en acción. Nos costó tiempo y paciencia tomar la foto. Es muy tímida y desconfiada.

El Shere a las afueras de Waterbridge. Los patos se rien del invierno.

Un salto de agua en las proximidades de Townhill.

Little Chapel, la encantadora iglesia de Waterbridge con el cementerio medieval en primer término. El padre David Brown tiene el lugar siempre de postal. Como dice Freddie Townsend "el padre Brown es tan buena persona que hasta los ateos van a Little Chapel".

Panets de Llar (en 10 minuts i sense amassar)

I en diem de llar perquè res no dóna més caliu a una llar que l'olor del pa acabat de coure. Aquell aroma especial, seguit del cruixir de la crosta que en sortir del forn es va esquerdant mica en mica. Sí. Si alguna cosa fa que una casa s'ompli de vida és aquesta olor i aquest so.

A mesura que s'acosten les festes i el fred va entelant cada dia més les finestres d'Alfriston Cottage, l'olor de llenya cremada omple els carrerons de Waterbridge i les quatre botiguetes de queviures del poble veuen com les seves vendes augmenten de forma exponencial. Les converses entres les veïnes, en aquesta època, ja només giren envers a una qüestió i aquesta és de major importància que la situació econòmica del país (o si és cert o no que la Sra. Coperstake ha deixat de veure's amb el seu amant). Es tracta dels àpats de Nadal. Sí, sí. Vagis on vagis, sentis la conversa que sentis, les dones de Waterbridge (i cada cop més homes també) estan preocupats pels menús d'aquestes festes. És millor començar amb una sopa calenta o ens arrisquem a obrir l'àpat amb fruita tropical? Cabrit o ànec? Posem canyella a la fruita confitada del Christmas Pudding o millor gingebre? I si aquest any provem de fer la massa dels Mince Pies amb xocolata? En fi... com veieu, el menjar i tot el que giri al seu voltant és de la màxima importància en aquesta comunitat.

A casa també tenim aquestes converses. Bé, la nostra vida no gira al voltant d'aquest tema, però sí portem ja uns dies fent proves sobre quines són les millors "delicatessen" per regalar als amics o amb les que acompanyar un àpat amb la familia. Encara estem en plena deliveració, però us podem avançar que aquests panets de llar, com ja els hem batejat a casa, hi tindran un lloc destacat. 

Fer aquests panets és més que senzill. Es poden fer gairebé amb els ulls tancats. Segueixen el mateix procediment que el que ja us vàrem explicar per fer el Pa Rústic Cruixent i només canvia com manipulem la massa abans de posar-la al forn. Tot plegat són 10 minuts de feina, el temps de llevat (que serà mentres dormiu) i l'estona d'enforna'ls. Molt poc esforç per uns panets que us faran perdre el sentit. Us ho asseguro!

Panets de Llar (sense amassar)

(6-8 segons la mida que volgueu)

3 tasses de farina

1 cullerada i mitja de sal

1/2 culleradeta de llevat de forner en pols (o mitja pastilla de llevat fresc)

1 cullerada d'oli d'oliva

1'5 tasses d'aigua

1 ou

Llavors de sèsam

1.- En un bol gran barrejarem la farina amb la sal i el llevat. Si utilitzem llevat fresc el podem incorporar directament a la farina esmicolant-lo ben petit per sobre de la mateixa i assegurant-nos que no ens queden grumolls grossos del mateix. Ho barregem tot amb les mans mateix fins que tots els ingredients estiguin ben distribuïts.

2.- Afegir l'oli d'oliva i l'aigua i, o bé amb la mà o amb una espàtula de silicona, remoure fins que tots els ingredients s'hagin integrat. Sabreu que això s'ha aconseguit quan no quedi gens de farina al fons del bol i la massa es comenci a enganxar al mateix.

3.- Tapar el bol amb plàstic de cuina i deixar sobre el marbre unes 12 hores. Si es fa a la nit, al matí següent el tindreu a punt.

4.- Destapar el bol i traslladar la massa fermentada (que estarà moooolt gran, no us espanteu!) sobre el marbre de la cuina ben enfarinat. Compte! La massa estarà molt enganxosa. Enfarineu-vos bé les mans per a evitar que s'enganxi.

5.- Escampar, també, farina per sobre de la massa per a poder manipular-la. Donar-li uns copets amb la ma oberta per a que ens quedi una mica plana i amb forma de rectangle (més o menys).

6.- Plegar la massa en tres trossos sobre la seva part més longitudinal i després fer el mateix en el sentit contrari fins acabar amb quelcom similar a un quadrat. Li donem la volta per deixar la unió de la massa a la part de sota i amb les mans rodem la massa sobre si mateix per donar-li forma de bola.

7.- Amb un ganivet tallem la massa en 3 o 4 trossos en funció de si volem 6 panets més grossos o 8 de més petits. Donem forma de bola a cada una de les parts que acabem de tallar i tallem aquestes en 2 trossos més cadascuna.

8.- Donem a cada porció de massa la forma de boleta o de barreta (segons les nostre preferències) i les col·loquem sobre un full de paper de cuina que tindrem a punt a sobre d'una pala de pizza o, en cas de no tenir-ne, sobre una plata de forn girada de l'inrevés (farem servir la plata de forn com a pala per deixar lliscar els panets dins del forn). Un cop les tinguem totes a punt tapem la safata amb un drap de cuina net i deixem que tornin a llevar durant una hora.

9.- Passat aquest temps col·locarem o bé una pedra per coure pizza o una plata de forn a la segona posició del forn començant per baix i l'engegarem a 230ºC. El deixarem mitja hora encés abans de posar-hi els panets dins.

10.- Passada aquesta mitja horeta destaparem els panets i els pintarem una mica d'ou batut amb un cullerada sopera d'aigua (amb l'ou aconseguirem que tinguin una aparença més "apetitosa" però no els hi canviarà el sabor). Hi escampem les llavors de sèsam pel capdamunt i els hi fem un tall al mig amb les tisores de cuina.

11.- Deixem lliscar el paper de forn amb els panets sobre la nostra pedra o safata del forn i els courem durant 15 minuts.

Tal i com us deia en la recepta del Pa Rústic Cruixent, l'explicació de la recepta és mooooolt més complicada que l'elaboració en sí de la mateixa. Per a que veieu que no us enganyo us deixo un vídeo en el que podreu seguir el procediment. És en anglès, però ja veureu que les imatges parlen per elles mateixes.

És hora de donar-li a la vostra llar l'aroma i el caliu que es mereixen. Us animeu?

Magdalenes de te amb farcit de maduixa

Han arribat les primeres gebrades. El fred ja no ens sorprèn. Molesta, però no sorprèn. T'acostumes a conviure amb ell, com aquell que aprèn a suportar un veí desagradable. L'avantatge és que el fred té data de caducitat, com les llaunes de conserva, i sabem que d'aquí a uns pocs mesos serà només un malson oblidat.

Els matíns són inevitablement desagradables i conviden poc a passejar. Però s'ha d'acomplir amb els petits rituals i en Guix no els perdona. Tot a l'exterior sembla cobert d'una finíssima capa de sucre llustre. Els dies en que el sol es queda durant unes hores són una benedicció. En dies així el camp es vesteix de gala i adquireix unes tonalitats inimaginables. Si et deixes emportar per la imaginació és fàcil arribar a creure que formes part d'un quadre de Constable. O d'un serial d'època de la BBC. El nostre gosset, en Guix, disfruta molt en aquests mesos de l'any. Està molt més actiu quan sortim i si d'ell depengués estaríem tot el dia al camp, entre els arbres, seguint el curs del riu. A la llunyania s'endevinen les granges, amb els seus plomalls de fum i la seva remor de tràfec.

Acostumem a tornar cansats i amb gana. Res que no s'arregli amb un bon te o una tassa fumejant de cafè ben carregat. Després treballem unes hores fins a l'hora de dinar, mentres en Guix dorm com un angelet.

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una recepta que és molt senzilla de fer i que suposa, al menys aquí, un èxit assegurat. Són les magdalenes de te amb farcit de maduixa, una raó deliciosa per entrar a la cuina.

Magdalenes de te amb farcit de maduixa

(12-15 magdalenes)

2 ous

175gr de sucre

100gr de mantega fosa

50ml de te fort (fet amb dues bossetes de te)

1 bosseta de te

200gr de farina

1 culleradeta de llevat químic

Melmelada de maduixa de bona qualitat

1.- Preescalfar el forn a 175ºC.

2.- Batre els ous amb el sucre fins que comencin a quedar espumosos.

3.- Afegir-hi la mantega fosa i mesclar-ho bé.

4.- En un vaset a part, tallar la bosseta de te i abocar-hi les fulles. Afegir-hi el te i remenar bé per a que es barregi tot.

5.- Afegir el te amb les fulles a la barreja d'ous, sucre i mantega i mesclar bé.

6.- Tamisar la farina amb el llevat químic sobre la mescla anterior i remenar depressa per a que s'integrin tots els ingredients.

7.- Posar una cullerada de la mescla al fons del motlle de la magdalena (o a la capsuleta de paper). Amb una cullereta més petit fer un petit forat al centre i ompli'l amb una culleradeta de melmelada de maduixa. Cobrir amb més mescla.

8.- Un cop totes a punt, coure al forn durant uns 10 minuts aproximadament.

Ja us deia que és una recepta molt senzilla, tal i com podeu comprovar. Al Pare Brown, el sacerdot de la parròquia, li encanten aquestes magdalenes. Tenim amb ell una relació cordial. No som íntims però sintonitzem molt bé. Aquests dies l'home va molt atrafegat amb la recollida de roba i menjar pels més necessitats. És un tros de pa beneït. Un altre dia, amb més temps, us parlarem d'ell perquè val la pena.
Ja falta menys pel Nadal. Que tingueu un feliç dia.

Els ànecs toleren millor el fred que nosaltres. Qui diria que part del riu Shere ja està glaçat!

El Pare Brown a vegades sembla un activista social radical. El Nadal sempre treu el millor de nosaltres.